Tic Tac final.

Tic, Tac, Tic, Tac... Aquell maleït soroll l'angoixava. Sí, el temps, la representació gràfica del temps, el so del rellotge era el seu pitjor enemic. Aquell ritme repetitiu on cada segon moria amb l'arribada del següent era el causant dels seus malsons. I és que ella en la vida no s'atreví a fer res més que esperar, esperar que les coses canviessin o esperar que el món s'aturàs. Mai va tenir el valor de jugar, mai va tenir el valor de viure. I just quan va decidir que havia d'actuar, quan va dir avui s'ha acabat esperar el moment adequat, el temps la va matar. Sí senyors sí, 2 tics i 3 tacs abans de que començàs a gaudir, el seu temps va passar. Ja se'n riuran ja d'això que diuen que el temps ho cura tot, el temps és qui ens enterra si no el sabem aprofitar.