Text matutí

Un relat de: natasha

Són les 7:45 del matí d'un diumenge i no tinc son malgrat haver anat a dormir de matinada.
Estic nerviosa i penso en tu. No sé com encara en puc escriure línies! Estimar contra jugar, altruisme conra egoisme, cor contra raó, vodka amb llimona contra gintònic… i sempre acaba guanyant el darrer!
Sóc conscient que la nostra relació -i la batejo així per posar-li un nom- és estranya a ulls de qualsevol que se la miri però viscuda en primera persona era capaç de donar-me energia suficient com per avançar en setmanes i fer menys dura la feina. I dic era perquè s'ha convertit en el contrari. Avui el meu ànim es condiciona a la teva presència i sé que he tocat fons.
I mentre ens creuem pel carrer busco els teus ulls cel i com sempre arribo tard tu abaixes la mirada i continues fins la següent cantonada, on et pares i a corre-cuita escrius un missatge telefònic fent-me saber que m'has vist i que la samarreta que porto t'agrada. Banalitats! Jo havia vist en el teu rostre la felicitat després d'una victòria de l'equip que entrenes, en canvi tu m'has mirat l'escot i has sigut incapaç de veure que els meus ulls eren plorosos.
Així la història s'ha repetit una i altra vegada els darrers dos mesos a la vegada que les nits (i les factures de telèfon) es fan inacabables quan no sé res de tu malgrat sé que t'ho prens com un joc.
Però avui no puc més.
NO VULL tornar a passar una nit en blanc quan sé que avui els missatges tenen un altre destinatari.
NO VULL que en passar pel meu cantó m'ignoris i en canvi em noti controlada dins un recinte i sàpigues en tot moment què faig o a qui miro.
NO VULL sentir-me així i haver-me d'escoltar que la vida sol és feixuga.
NO VULL que siguis el protagonista de tots els caps de setmana i no pas per bé...

VULL OBLIDAR (com? És la gran pregunta).

Comentaris

  • Ja sé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-09-2010

    ...que aquest tema deu esser més complicat del que em penso, però...Perquè no et plantes al seu davant i li dius? Caixa o faixa! A vegades ens pensem que una situació així de tensió ens pot portar a perdre alló que desitjem, però no sempre és així i la situació reenpren un nou destí, millor o pitjor, però al menys un trenca amb aquest llimbs de desesperació.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77802 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut