T'estimo naturalment

m'ha encantat!!! preciós i una mica dolcet ;) saps emportar-te el lector al camí de la màgia...

encantada de llegir-te..


petonets!!

de la nit d'ahir, m'has semblat tan misteriós que he vingut a llegir-te. i en trobar-me aquests versos, m'he quedat parada.

Triats i mesurats, dolços, tendres i contundents. Algú m'escriu qualcom d'igual, i començo a creure en "un amor d'aquells per sempre"

"No entenc la màgia que em transporta als teus llavis quan tanco els ulls, així he après a estimar les coses que no entenc."

M'ha semblat increïble.

És un pensament que jo sempre tinc a dins, i que em pregunto i li pregunto a ella sovint...no entenc com...com et puc estimar així.

I tu ho has reflectit a la perfecció.

Gràcies!

I jo que pensava que només sabies explicar coses divertides, ocurrents i originals... és un relat molt maco!! M'ha agradat molt aquesta frase:

"No sé de papallones estomacals ni de mirades endavant, només sé d'un nou sentit que difumina l'entorn quan estàs al meu costat."

Suposo que cadascú sent l'amor a la seva manera... Petons!!!

aquesta nit sera millor que dormi, pero volia agrairte aixo de que escollissis el meu repte per representar el segle; m'ha emocionat molt, sobretot venint d'un reptador que normalment usa un altre estil...
i he vingut a dir-t'ho i he vist aquest titol suggerent... i em trobo amb aquesta meravella! tambe m'agraden els teus altres relats, pero aquest tresoret es just el que em venia de gust abans d'anar a dormir avui.

es naturalment precios, una oda a la natura, la senzillesa i bellesa de les petites coses; a la vida.

una abraSada ben gran mandalfa, i fins ben aviat!!

m

tinc massa mal de cap per llegir, però només era per dir-te que el comentari que m'has deixat al poema pel Xixu, que ara ja no té sentit. Ens vem emprenyar... i no parlem... :(:(:(


annna*

i copsar aquestes sensacions immenses:

"...
No entenc la màgia que em transporta als teus llavis quan tanco els ulls, així he après a estimar les coses que no entenc.
...
Les veus són brunzits que ressonen al meu cervell concentrat en la teva mirada.
...
Amb l'alegria de la primera gota de pluja al toll, així he vist la teva llàgrima de dolçor quan avui t'he recordat que et continuo estimant, naturalment".

Es respira un amor asserenat en les teves paraules, dolces i suaus.

Un poema intimista i molt bell. La meva enhorabona, Sr. Mandalf!

Besets.

que estimes... Ho diu el caliu i el goig del que escrius i una emoció m'arriba, doncs és el que desitjo per a tot aquell que aprecio.
Com diuen que el rostre és el reflexe de l'ànima, el sentiment descrit a tu et surt per les rialles, per la lluentor dels ulls i per aquest cor gran i ple d'humor que pel que es veu cada dia abones amb cura.

Felicitats pel relat, potser més íntim i potser més maco que has escrit.

petons

angie

M'has deixat ben parat i amb sana enveja pel sentiment que traspua d'aquests paràgrafs ben triats i especials...

Es nota en tu, en la teva manera de ser, que el teu cor respira "naturalment" gràcies a algú o alguna cosa secreta i íntima que t'omple fins al capdemunt de les pestanyes...
I, com a amic teu, no puc sinó alegrar-me'n, i mooooooolt, t'ho asseguro... Bon rotllo, sí senyor!

fost