T'espero...

Un relat de: boleta

T´espero

asseguda al marge del temps,
on resta tot aturat i res no té fi.

t´espero

al meridià on s´acaba el món,
on el buit junta la terra amb l´infinit,
el lloc on descansa la humanitat fugida del planeta

t´espero

on els que no pertanyem,
al lloc on no crec que gosis vindre a trobar-me

t´espero...
on l´amor mai s´acaba,
tot ho omple i no vol res.

Comentaris

  • suau poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-07-2006 | Valoració: 10

    i interessant lloc aquest on la notícia no és la multitud, sinó la individualitat diferenciada... on l'amor no és una afartada temporal, sinó un pacte negociat sense preu... on l'impacte no és el cos ni la presència, sinó el detall amagat i l'encant natural... on no hi ha fococopiadores, sinó que cada ésser és únic... on estimar no és un impuls calent, sinó una aproximació i compartiment continuat...
    Escrius... suau i entres i enganxes...
    Una abraçada