TERRA D'ESCUDELLA

Un relat de: Ros Martí
La Carmeta s'aixeca ben d'hora. Els nanos sempre vénen quan hi ha escudella. Mentre renta les verdures deixa lliscar l'esguard per la finestra que mira al turó de les ànimes, aquell on enforcaven els bandolers i cremaven les bruixes, ho deien els morts i ara ella ho explica als néts. Avui no hi ha el gat negre a l'ampit de la finestra de la veïna i ho troba molt estrany.
El gat negre hi és sempre, l'últim de la seva gatinada. Viu perquè el masover no el va veure la nit que s'endugué els seus germans dins d'aquell sac d'arpillera per a tirar-los al riu. La veïna de la Carmeta sentia de nit els miols i el tragué del clot on havia caigut tot vagant pel bosc proper i l'adoptà.
Avui, però, no hi és i la Carmeta hi veu un mal averany. El telèfon crida histèricament en el moment de ficar les verdures dins l'olla. S'atabala perquè no recorda on l'ha deixat i recorre totes les habitacions abans de tornar cap a la cuina i descobrir-lo damunt la lleixa dels pots de llegums.
-Casumdena, em faig gran- remuga. La seva jova, la Marieta: que no podran venir a dinar, que al seu home se li ha girat feina i plegarà tard. -Guardi'ns l'escudella, però, que passarem al vespre i ens l'endurem. La Carmeta fica la botifarra i la pilota al brou junt amb les patates i el gra, sempre al final perquè no es desfacin.
Es posa un got de vermut, unes cloïsses i uns talls de fuet, s'asseu a la taula de la cuina i sospira.
S'aixeca passada una estona, apaga el foc, pren l'escorredor i el posa a l'aigüera. L'olla pesa un munt i l'àvia ja no té la força d'anys enrere. Tot i això l'aixeca i l'aboca al colador. Mira mentrestant per la finestra recordant l'absència del gat de la veïna. Veu, alleujada, que ha tornat i jau rentant-se les seves parts amb deler i dedicació, al lloc habitual. Quan acaba d’escórrer el caldo s'adona, sorpresa, que no ha posat cap altra olla dessota l'escorredor. I es pregunta per què? mentre mira amb estupor com el líquid fumejant s'escola desguàs avall i la pilota riu.

Comentaris

  • Escudella per terra[Ofensiu]
    Prou bé | 21-11-2022

    Aigüera avall. Ben pensat, ben escrit i divertit. El vermut hi va tenir alguna cosa a veure?
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Divertit....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-11-2022 | Valoració: 10

    a més no poder. Aquest final m'ha fet somriure un munt. Amb l'enrenou que porta fer una escudella i aiguera avall. El telèfon, el gat, tu mateixa? Qui és el culpable?

    Enhorabona Ros Martí!

    Salutacions.

    Rosa.

  • ai ai...[Ofensiu]
    Atlantis | 21-11-2022

    No per un gat negre però si per tenir el cap en un altre lloc, això em va passar una vegada. M'agrada el relat perquè fa èmfasi amb l'escudella i amb les mil coses que té en el cap. Talment com fem motes vegades quan cuinem.La presència del gat podria ser secundària però dona coherència al relat.

    M'agrada molt la manera tal com ho has lligat tot.

  • Molt bo![Ofensiu]
    llpages | 20-11-2022 | Valoració: 10

    M'ha encantat! Un final sorprenent i que relaciona la desgràcia de la Carmeta amb el brou amb la presència sobtada del gat sense posar ni una paraula per escrit, tot va entre línies! Per treure's el barret!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ros Martí

Ros Martí

52 Relats

137 Comentaris

12994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Travesso de tornada el pont de les estrelles.

Tots els meus relats, poemes i cabòries a celesti1462.blogspot.com.es

També el meu e-book RELATS FUGISSERS, disponible a Amazon per a qualsevol dispositiu. Va, que costa menys que un esmorzar...