Tercera dotzena de nanos

He canviat els números.
Nonna

Què bons!
Veig que hi tens la mà trencada en això dels nanos.
3 No podien haver trobat un nom més escaient.
6 Imagino el bram!
Molt bon estiu, Núria. Una abraçada.
Nonna

hi tens la mà trencada en això dels nanos. Em quedo amb el 3 i el 6. Què bons!
He llegit "Quin merder per una llanterna " i

Encara no t'havia comentat aquesta tercera dotzena, que demostra definitivament com et sents de còmoda pensant i redactant aquestes microhistòries que sempre resulten sucoses, divertides i autèntiques...
és clar que tot depèn del punt de vista del lector, però jo m'identifico molt sovint amb el teu!

T'envio una abraçada càlida, que no calorosa en aquest dia d'estiu tan caldejat,
Unaquimera

Hola Nuria, nomes una cosa.... Que re dimonis son els nanorelats ?

això dels nanos, la veritat es que, encara que l'intueixi, no se gaire be el seu funcionament.
De tota manera els llegeixo però mai he participat a escriure'n, he de dir però que gaire be mai decideixo participar en concursos i coses semblants, (deu ser que el meu caràcter estrambòtic no m'ho posa fàcil).
De tota manera aquesta dotzena de nanos m'han semblat fantàstics, m'he quedat amb ganes de llegir-ne més. Tot i que semblen fàcils d'escriure segur que quant t'hi poses tens una feinada per expressar el que desitges amb tan poques paraules i segurament d'altres limitacions.
Molt be m'han agradat.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Tens un art especial pels nanos, En tan poques paraules, saps donar-los un realisme aplastant, incisiu, quantes veritats que acabo de llegir. Veritats com un temple, circumstancies de la vida en tan sols vint paraules; això no és gens fàcil de fer.

Una forta abraçada

Un per a cada tema i tots amb 20 paraules, sembla fàcil d'escriure, però quan volen dir quelcom d'un tema molt concret, la cosa sembla mes complicada... t'han sortit rodons i com sempre ben escrits.

... però alguna cosa deu de passar.

Crec que és el repte que més enganxa. La participació així ho diu. Potser perquè en un no-res au! ja està!

D'aquesta dotzena teua, posats a destacar, crec que els millors són el de les preguntes (homes/dones), el del petó, el de la victòria, el de les promeses... i en general m'agraden tots els teus que parlen dels adolescents i de l'ensenyament. Es nota que treballes de mestra.

Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Per cert, que ens ha donat per publicar els reculls de "nanos" a uns quants relataires.

Si que se't dona bé això de sintetitzar una història...tots són genials..però hi ha un que em té el cor robat :D


Després d'un llarg diàleg:
-Sí mama. No arribaré tard, no beuré més cerveses, endreçaré l'habitació sempre i aprovaré les matemàtiques.


és genil!! felicitats i espero que la mainada vagi augmentant de dotzena en dotzena!!

;)

no hi ha cap ni un que no m´hagin agradat. Tots molt encertats.......

Enhorabona i una forta abraçada

Està clar que tu ja ho domines a la perfecció, vaja que hi tens la mà trencada, com diem per aquí. Veig que també jugues amb l'abecedari de noms, com el pare.

Mirant el que destaca l'editora, cosa que no havia mirat mai, he vist que també recomana les meves tecles borratxes. De conya!
Una forta abraçada.

Aprofito per donar-te les gràcies pel teu ultim comentari llegint aquests dotze nanos, sembla mentida que be que queden tots organitzats. Escriure amb 20 paraules és mot dificil, a mi no sempre em surt el que vull dir, sobretot si els reptaires posen condicions "extremes". Tot hi que em fa moltíssima il.lusió d'anar a la celebració de l'entrega de premis del "Menjar i beure a Manresa" no saps el que m'emociona que la meva família em faci costat, em fa sentir important... i a mes mai és queixen si les recepcions duren mes o menys, son molt ben educats, ja, ja. Rep un fort petó.

Per què una dotzena seran exactament 12? No podrien haver dotzenes de catorze o quinze? És que m'he quedat amb ganes!
I vote els 'nanos' 6 i 7.
I el 9 per al·lusions!!!
Salut i rebolica!

Molt bons!
El meu preferit: volien una nena. És boníssim!!

N'hi ha de dolorosos i de llaminers, però tots tenen una história o altra amagada, o per allargar. La Victoria bonissim, el del super genial, i l'últim una historiasa amagada!

enhorabona!

semblen poca cosa però així agrupats, col·leccionats, llueixen d'allò més.

Felicitats

Lluís

per agradar-nos tant? Abans de començar a
practicar-los, no m´imaginava pas que "m´enganxarien", i ara llegeixo amb delit tots els que envieu al "nanorelats".

La majoria dels que ara has publicat, ja els havia llegit, tots són molt bons. Per alguna raó
guanyes tu el repte tantes vegades...Però, vigila! Ara tens un fort competidor, en Joan.

Una abraçada,

Pilar

Un rere l'altre, quina dotzena de nanos!

Destaco:

- Barça 6 - Estivill 0.
M'imagino l'escena... shhhst... ja s'ha adormit... GOOOL!... NGUÈÈÈÈÈÈ...! Ai Estivill que amb el Barça no hi comptaves en els teus manuals!

- S'està fent gran.
Aix... què m'has d'explicar a mi...

- Kit per anar al súper quan et fas gran.
Et fas gran, però et vas quedant petita... i jo que ja sóc petita de mena... la de vegades que he hagut de demanar a un dependent que m'agafi un producte perquè no hi arribo!

- Paraules que fereixen.
Ostres... has clavat amb brevetat una vivència ben real: s'obliden les paraules però es recorda i el reviuen les emocions i sentiments que les paraules van provocar.

De dotze en dotze... deu n'hi do!