Teràpia de parella ?

L'interrogant que apareix al títol em sembla molt expressiu! Habitualment, entenem per "teràpia" el procés que intenta curar o alleugerar un mal, però... es pot aplicar quan s'ha perdut la voluntat ( "Voluntat perduda" ) de participar activament com agent terapèutic?
Quan la incomunicació s'instaura com a hoste permanent, la remissió és una meta llunyana!

Em sembla que has acaronat amb mà suau un problema dolorós que pateixen moltes parelles, moltes famílies i molts col·lectius, de manera que sembla evident que la teva intenció no és ferir, sinó constatar.

T'envio una abraçada de les que comuniquen afecte,
Unaquimera

això es podria convertir en una rondalla clàssica que cantin tots els nens.
Se'ns esquerda la força i tots anem quedant tocats.
Molt enginyós com ho dius!
Massé ?

real, melangiós, l'estrofa del nen és definitiu. M'agrada molt. Amb sencillesa ho dius tot

incomunicació ,desgana ,manca de valors ,desmotivació , incapacitat , es a dir , el plat del dia .
Endavant!

PER LA TEVA LLICENCIATURA DE PADRINA, AQUI ON VISC JO "CASSERRES" HI HA BASTANTS COGNOMS "NIUBÓ" I M'HA AGRADAT DE TROBAR-TE. DEMA ET SEGUIRE LLEGINT I JA ET COMENTARÉ.

N'hi ha que en fan un llibre i, de vegades, una enciclopedia.
Amb un senzill, pero dens poema ens has posat les neurones al seu lloc.
I no diguis que estas derrotista que aixo que has escrit, diu tot el contrari.

El pere de Ponent
,

com aconsegueixes en aquest breu poema, molt ben elaborat, trenar uns versos amb tal força de contingut, que arriben al fons de l'ànima del lector.
Aquests versos reflecteixen el moment actual dels problemes de la parella:
espais freds; temps etern; relació incomoda, buida i acabada...
Conclusió:
"no hi ha remissió "

La cançó del nen és tan real i sobretot definitiva, que t'acaba de deixar el cor ple d'una profunda melangia!
Un plaer llegir-te. Tornaré de fer-ho.
Reb una abraçada càlida de la meva
aiguasalada

Quan l'amor s'acaba, s'acaba... El que no podem és fer-lo durar. Llavors es converteix en una font d'odi i dolor, enyorança i absència que ens talla l'ànima. I si hi ha fills, ELLS SÓN LA FERIDA VIVA. Però cada dia surt el sol...

salut i amor...