T'enyoro

Pensava que era un relat trist.
però al final fins i tot he deixat anar una mitja rialla....
una rialla de pena...
m'agradat!.
Una airejada!!.

...el final, doncs pensava en tot el relat que la dona estaria morta i que ell no tenia força de tirar endavant, ni tant sols pel seu fill. Encara estic rumiant amb el final...

Una abraçada!

pel títol pensava en un final on s'adona que la troba a falta perquè l'estima... però... dsprés de llegir-ho, no sembla el sentiment més destacat...

he llegit un parell dels teus rlats i m'agrada els girs que els hi dones a les teves histoires.

petons

M'encantaria pensar que la troba a faltar perquè la estima, però no se si el sentiment queda massa clar... sembla que espera que ella torni per a que posi ordre, netegi, endreci, ... que faci el paper clàssic de les dones. M'ho tornaré a llegir per si el sentiment se m'ha escapat ...
Siena

Jo el trobo molt trist... fa mal.

una abraçadota!

PAu

Això em recorda a la campanya que la Generalitat feia aquests dies (o fa un temps) sobre l'atenció que haurien de fer els pares (em refereixo al terme masculí...) als seus infants. Hi sortia una banba de nen petit i l'eslògan era: "Saps quin peu calça el teu fill?" i criticava la responsabilitat excessiva que es deixa forces vegades a la dona.

Està ben tractat i trobo que és un bon tema de parlar. Realment s'adona de que li fa falta tenir-la i que per tant ell no és auto-suficient i penso que després hauria de reflexionar i adonar-se que potser hauria de col·laborar més en les tasques de casa.

jejeje
Eis! m'has deixat intrigada amb el teu Nik! (vull dir, amb el que et volies posar en un inici!). Quin era? (si és que es pot saber és clar!). I... quina història s'hi amagava al radera? uoooOOOooo!

;)
Apa! que vagi molt bé!
Gemm@ (de Gemma a Gemma34!)

Hola,

Vols publicar a www.guimera.info ? .

Doncs t'agraire molt que m,'adrecis aquest mateix relat - en principi - a :

tribuna@guimera.info o

mora.a@guimera.info

En el ben entes, que espero que sigui el PRIMER, però de cap manera l'ultim, d'acord ?

Gràcies.

semblava quelcom molt complicat i molt... dur, molt brut. però.. aquest final és completament revelador. gran història, felicitats!!!


espero poder escriure cosetes així algun dia....

aquests relat però et don tota la raó, he viscut 18 anys amb un senyor Molins i ara em queda el Molinet petit que ha sortit clavat al pare ... trob que a part del contigut està molt ben escrit, Gemma totes dues fa poc que escrivim però se nota que anam millorant i això només o aconseguim anant treballant ...

una aferrada

Conxa

M'afegeixo al comentari el brumarí. Més que el "missatge", el que m'interessa és la forma com està estructurat. L'home és el conductor de la història, però la veritable protagonista és ella, l'absent, l'Eva.
Es nota que està escrit per una dona. Això no és bo ni dolent, és una apreciació.
Ben escrit, curt i directe, però amb el farcit adequat.

Potser s'allunya de les teves "explosions" de sentiment habituals, però a mi em sembla molt més madur quant a escriptura.

Aquest és el camí, crec, però potser el tema no és el més efectiu.

Segueix així i ho aconseguiràs,s ens dubte!

foster

Els homes com els Sr.Molins existeixen de debò. No he hagut de rumiar massa. Segur que si mireu al vostre voltant en trobareu un. Un veí, un amic, un familiar...
Que té de dolent assenyalar-ne un? El maxime existeix, i les feines domèstiques són un pal.
Segurament tots haurem conegut a un marit modèlic, que aplega la roba quan arriba de la feina a les nou del vespre, que és posa a planxar sense que ningú li demani, que tot sovint li diu a la seva dona "Que vols per sopar que el faré". I que al migdia, aprofita una estona per comprar sense que ella li hagi demanat, i quan arriba el dissabte es posa netejar vidres, treure la pols, escombrar, canviar els llençols, tot ho fa sense que la seva dona li ho demani. Però... siguem realistes: Quants homes coneixes així? I ara diguem, quantes dones coneixes que ho fan elles?
Ja sé que és trist imaginar la cara de la dona quan obri la porta de la seva casa aquest vespre. Però Srs/res lectores, aquest era el meu missatge!

Hola Gemma34.
M'agradat molt el teu relat i te de dir que esta molt ben estructurat.
Peró mha sorprés el final, ja que el veig una mica masclista. per la actitut que te de esperar a la Eva per posar ordre a la casa.
Una abraçada.

Sé que no es tracta d'això, perquè et conec, però algú pot pensar-ho.
Crec que el tipus que descrius existeix, però no és en absolut representatiu.

Pel que fa a la forma del relat, m'ha agradat molt. Fins que la veïna arriba amb el nen, el lector pot pensar que es tracta d'un pobre home, amb una dona deixada i negligent. I dic pobre home perquè, si fos així, ell continuaria sent un gamarús incapaç de redreçar la situació. Un bon relat!

Petons

No se gemma34, aquest relat m'ha deixat una mica decebut, pensava que les dones a part de tindré dos neurones, cosa que'ls homes només en tenim una, poden estar molt mes valorades que amb aquest relat. Tot i que sembla que encara n'hi ha forces de personatges així, crec que cada cop en hi ha menys, i afortunadament estan mes acorralats. De totes maneres et seguiré llegint, perquè m'agrada força la teva manera d'explicar la coses.

Força i Salut
Josep Mª

està molt bé pq així aquell home que sigui tant GUARRO com el del teu relat ,a veure si se n'adona de que les dones d'avui ja no volem ser les "marujas" del passat i que la feina de casa és dels dos i no nomé d'UNA!!!
petons!!!
titina.