tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.

Convidar-te a sopar i que ens regalem uns bons postres.

Creuar els meus dits amb els teus mentre em beses, i desfer les mans només per desvestir les robes.

Mirar-te, lliurement, sense amagar la vista després, i que em mantinguis la mirada sense por a pedres que vigilen silenciosament.

Trobar-te, entre i dins els meus llençols.

Tocar-te els peus amb els meus, gelats, i jugar fins a les mil sense mirar el rellotge.