Cercador
Definitivament, és estrany...
Un relat de: silvia_peratallada- Compartir:
Tot és perfecte quan
tres cassalles,
una bona classe,
dos de Maria
dos de xocolata
i un pastís de xocolata blanca
et fan veure la vida
des del seu punt de vista
però una sensació estranya
m'envolta l'estómac quan sé
(ara sí que ho sé del cert,
i no hi ets)
que demà
et trobaré a faltar.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
590464 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....