La reina dels somriures

Marxes
ràpid
que la lluita
sembla
que s'escoli
pel forat del pany
i no tinc la clau
ni tu saps
que no és el pany,
que és parany.


Marxes
i desapareixes
amb el so
d'una rondalla
llunyana.



I tornes,
a poc a poc
on vas començar
amb l'essència
de qui ets
que no s'apaga
amb la teva llum,
que es queda,
solidària
amb tots els qui
has estimat,
tots els qui t'estimem.