Temps de mentides V

L'home va acabar d'escriure l'última paraula a la llibreta i va aixecar la mirada cap a l'estranya persona que estava amagada entre les ombres. Aquesta va llençar la cigarreta i la va trepitjar.
-No puc entendre que hi té a veure aquesta noia amb el cas Morelli. - va dir-li l'home.
-És un dels punts claus de la història, encara que no ho sembli. - va respondre l'ombra. - En el cas Morelli hi va estar embolicada molta gent.
L'home va repassar la seva llibreta durant unes centèsimes de segon.
-Però tot això va passar fa cinc anys... El cas Morelli va començar fa tot just un any.
-Ho sé, però per entendre una història s'ha d'escoltar des del seu principi, i el principi d'aquesta és una noia que es va trobar entre l'espasa i la paret.
-I ella és viva, ara?
La persona va somriure sense que ell se n'adonés.
-Potser sí, potser no. Per saber-ho hauríeu d'escoltar tota la història, no creieu?
L'home va sospirar.
-Teniu raó.

..................................................................................

Es va asseure en un dels bancs de davant el cinema, per una vegada a la seva vida arribava a l'hora acordada. La veritat és que tenia moltes ganes de veure en Guillem, feia casi un mes que no veia la seva cara morena i els seus ulls verds. Va sospirar i es va adonar que no era divertit esperar els altres.
Llavors el seu telèfon mòbil va sonar.
-Guillem?
-Sònia, Sònia, Sònia!
-Que passa?
-Perdona'm! Si us plau, digues que em perdones!
-Que passa, Guillem?
-No puc venir, els meus pares no em deixen sortir de casa.
-Per què?
-No en tinc ni la més remota idea, però el cas és que em sembla que estan bastant enfadats.
La Sònia va sospirar, no era la primera vegada que li feia això, en Guillem.
-I ara que faig, jo?
-He quedat amb un amic meu per on ets tu, si vols et pots estar amb ell.
-El conec?
-No, em sembla que no.
-I llavors, que se suposa que haig de fer amb ell?
-Va, digues, on ets?
-Al banc de sempre, vindràs?
-Espera.
I en Guillem va penjar deixant la Sònia sense temps a dir res.
Mig enfadada mig confusa la Sònia va intentar trucar a en Guillem, però li sortia el seu número ocupat. Finalment es va donar per vençuda i va decidir esperar cinc minuts per veure si passava alguna cosa.
-Perdona...
Va aixecar el cap i es va trobar amb uns ulls marrons que la miraven, eren brillants com dos estels, es va ficar vermella de cop. Un noi estava davant seu, era molt més alt que no pas ella i semblava més gran, també, tenia els cabells de color marró rogenc i anava vestit amb uns texans i una camiseta negra. El seu somriure encisador la va deixar sense paraules.
-Ets la Sònia?
Ella va assentir.
- Em dic Marc, sóc amic d'en Guillem.