Temps de mentides IV

Va tancar els ulls i es va estirar com un gat. S'estava molt bé allà, estirada en el seu llit, enmig d'una semiobscuritat tapada pels últims raigs de Sol d'aquell dia. Va allargar la mà per agafar la llibreta i el bolígraf que tenia al costat i se'ls va ficar a la falda, aquell era el millor moment per seguir escrivint. La seva cançó preferida tornava a sonar trencant el silenci. Va mig aixecar-se del llit i va continuar escrivint aquell guió que feia tan de temps que li voltava pel cap, però ,abans que acabés d'escriure la primera paraula, el telèfon de casa va deixar anar la seva melodia, fent que ella s'hagués d'aixecar per saber qui era la persona que havia fet fugir la seva musa.
-Si?
-Sònia?
-Sí, sóc jo.
-Pensava que no estaries a casa...
-Qui ets?
-Un admirador.
-Un admirador? - la Sònia es va quedar ben confusa. - Es pot saber qui coi ets?
A l'altra banda de la línia algú es va posar a riure.
-Qui ets? - va preguntar per tercera vegada.
-En Guillem! - va continuar rient. - Noia, mira que no conèixer-me la veu!
-Perdona, és que avui no tinc el dia. - va ser la resposta de la Sònia.
-D'acord, d'acord. Pots quedar la setmana que ve?
-Depèn del dia.
-Et sembla bé el diumenge?
-D'acord, on?
-On sempre. - la veu va callar un moment. - Haig de penjar! Ens veiem el diumenge, no te n'oblidis!
I en Guillem va penjar. La noia es va quedar mirant el telèfon estranyada, era estrany que aquell noi l'hagués trucada i, encara més estrany, que fos per quedar diumenge, normalment no podia quedar mai... que podia haver passat?

........................................................................

-Content, Marc?
En Marc va assentir amb un mig somriure.
-Per diumenge, oi?
-Per diumenge, com volies.
-I aquesta broma que li has fet, a que venia?
En Guillem va riure.
-És que la pobra hi cau sempre.
En Marc va mirar el rellotge.
-Jo ja haig de marxar.
-Sembla que hagis aparegut per aquí només perquè et presenti a una amiga.
-I si et digués que és així?
-No m'estranyaria gens.

.........................................................................

En Marc va sortir de la casa d'en Guillem amb un mig somriure pintat a la cara, tot estava anant molt més ràpid del que esperava.
El seu telèfon mòbil va sonar.
-Digui?
-Morelli?
-Sóc jo, que vols?
-El cap vol que vinguis ara mateix, diu que deixis de jugar.
-Digues que vaig cap allà.