Temps de mentides III

Era una cartera folrada de cuir o d'un material semblant. Va obrir-la per saber qui era el propietari d'aquell objecte, però es va adonar que estava completament buida, era com si l'haguessin deixada allà expressament. Va tornar-la a tancar i va sospirar, de cop i volta ja no tenia ganes de veure a ningú. Va aixecar-se i va mirar cap el lloc on suposadament havia d'haver-hi els dos cambrers que estaven parlant quan ella havia entrat, un d'ells estava netejant la barra, l'altre havia desaparegut del mapa. La Sònia s'hi va acostar i va deixar la cartera sobre la barra, l'home va aixecar la mirada de la taula per observar-la. Ella va empassar saliva en adonar-se que un dels seus ulls era de cristall.
-Que vols? - va dir amb una veu dura com la pedra.
La noia es va quedar gelada, mirant-li l'ull de vidre, mentre intentava pensar una resposta coherent.
L'home va grunyir i va seguir netejant.
-Perdoni... - va dir ella amb la veu tan baixa que casi no es podia sentir.
-Que dius? - va tornar a parlar l'home. - Si no tens res important a dir no m'emprenyis! - va cridar mentre donava un cop de puny a la taula.
-He trobat aquesta cartera en una taula! - va dir la Sònia tan ràpid com va poder mentre s'apartava. - Perdoni! - va cridar deixant la cartera i sortint ràpidament per la porta, deixant les campanetes de sobre d'aquesta dringant tan sorollosament com podien.
L'home va mirar cap a la porta i va somriure. Va allargar la mà per agafar la cartera i, quan ja la tenia entre els seus dits, la va llençar als seus peus.
-Compte, és més cara del que et penses! - va dir algú que estava amagat sota la barra.
L'home va riure.
-Per una mica de pols no crec que li passi res a la teva estimada cartera, Morelli.
El cambrer que estava amagat sota la barra es va aixecar i va mirar al seu company amb un mig somriure.
-I ser una mica més simpàtic amb la gent que no et coneix tampoc et faria cap mal, Sweart.
L'home de l'ull de vidre va tornar a donar un cop de puny sobre la barra.
-No tens dret a dir-me el que haig de fer i el que no. - va ser la seva resposta davant la crítica que li acabava de fer. - Fa més temps que estic en aquest negoci que tu, marrec malcriat.
-Tens tota la raó. - va dir rient. - Però... - es va acostar cap a l'home i li va fer una mirada de gel. - Però jo he nascut fent això, no oblidis qui sóc.
L'home es va apartar i va fer un intent de somriure.
-I ara que toca fer, Morelli? - va dir canviant de tema.
-Ara, simplement, hem d'entrar en la seva vida i fer que faci el que nosaltres volem.
-Era molt jove, serà difícil trobar-li alguna taca en el passat...
El noi va somriure.
-Per això mateix serà molt més divertit.
L'home el va observar.
-Així que seràs tu el que ho farà tot, no?
Ell va assentir.
-Ja pots marxar. - va respondre. - Avisa que ja tinc la meva següent víctima.