Tempesa silenciosa

Ha caigut
La tempesta silenciosa.
Freda, s’ha oblidat
De fer soroll.
He plorat sense vessar
Gotes salades.
Recordant
Que t’enyoro si estic sol.

Creia que mai, mai més
No ploraria.
Ni que diria versos
Com aquests, tan xops.
Que recordar que tu ets amb mi
Els assecaria.
I que la nit
No se’m cauria
Sobre el cos.