Cercador
Tango
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Aquest vespre fa fred i quan arribo
la botiga ja és tancada.
Darrere els vidres d’un aparador
antic i fosc com les pedres del carrer,
s’albiren capses de galetes, pots de
melmelada, cafè i una ampolla de
moscatell. M’apujo el coll de la caçadora,
pot ser que plogui o fins i tot que caigui
una nevada com aquell any quan ens vam
casar. Amb les mans a la butxaca camino
per la nit. Demà tornaré a comprar-te una
capsa de bombons, aquells de cireres i
xocolata que tant t’agraden.
Per la finestra d’un bar fugen les notes
d’un tango que em recorden els teus cabells i
el teu perfum fa tants i tants anys.
Demà quan vingui a veure’t a la teva
residència, agafant-te les mans, t’explicaré
com ballàvem i quant ens estimàvem.
Els meu ulls ploraran, els teus em miraran
sense saber qui sóc.
Comentaris
-
Tendresa[Ofensiu]Ze Pequeño | 07-08-2014
Tendresa infinita. Aquest poema em desperta emocions.... No m'esperava aquest final i se m'ha posat la pell de gallina amb els darrers dos versos.
M'apassionen aquests poemes que descriuen moments, quotidiants. Que són com una història que s'explica gairebé sense importància... però importància n'hi sobra.
Una meravella, Josep. Una autèntica meravella. El meu barret als teus peus. Poc més puc dir..... m'has deixat l'ànima tocada....
Salz. -
i és que ja es diu josep...[Ofensiu]joandemataro | 01-03-2014 | Valoració: 10
que la vida, sovint, molt sovint, massa diria jo... és com un tango: passió, desig, tristor, record, amor...
com el teu escrit expressa de forma tan bella i evocadora
rep la meva cordial salutació !
joan ;-) -
que preciós...[Ofensiu]Pispireta | 01-03-2014 | Valoració: 10
...poder recordar I dir tot allò viscut I sentit! El teu poema flueix, amb senzillesa, amb cura... realment bonic!
-
Cabells de tango[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-03-2014 | Valoració: 10
Tens unes expressions magnífiques Josep! Això de comparar els cabells de l'estimada amb un tango és una nota de color en aquest bell i dur poema. L'amor és això; malgrat la demència d'ella, ell recorda els seus cabells tot escoltant les notes d'un tango. Realisme bell. Una abraçada.
Aleix
-
Molt profund[Ofensiu]Noè Reverter Segarra | 28-02-2014
El final del poema m'ha recordat a un poema de Pablo Neruda i no sé perquè. I m'agrada molt la evolució que ha tingut des del principi del poema fins al final, ja que el principi pareix un relat del realisme i el final de l'etapa del romanticisme, no sé, a "lo" millor són només paranoies meves. Qui sap?
Valoració mitja: 10
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95845 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com