Tal dia com avui...

Un relat de: Cesca
TAL DIA COM AVUI...
En Maurici es tomba una mica i del llit estant despenja el telèfon per comprovar, un cop més, que hi hagi línia. Només són les set. Mira a fora i veu com les capçades dels xiprers es gronxen al compàs del xiulet del vent. Deixa sempre els porticons oberts i quan les pessigolles de l’insomni el desvetllen, el rectangle de la finestra es converteix en un quadrant per on passegen les hores, de les més fosques, sempre acompanyades per la xiuladissa monòtona del xot, a les més clares amb el cant matiner del pit-roig. Normalment aquesta desfilada l’asserena però avui està neguitós. És vint-i-cinc de març. El temps s’entesta a recordar-li, un any rere l’altre que tal dia com avui va passar allò.
A la matinada d’un rúfol vint-i-cinc de març de fa temps, molt de temps, una trucada el va fer saltar del llit. Llavors tenia el telèfon a baix, a l’entrada. Es va entrebancar amb la sabatilla i l’últim tram d’escales el baixà rodolant. Malgrat aquesta drecera inesperada no hi va arribar a temps. Aquella trucada suposà dos mesos de caminar coix però el peu rai que es va curar, fou la seva vida la que s’esguerrà per sempre. La culpa se li va instal·lar rere l’orella i a dia d’avui encara li xiuxiueja, insistent, el relat d’allò que va passar. Era en aquella hora imprecisa entre la nit i el dia. El glaç de la carretera feia les corbes tan perilloses... Maleïda cobertura. Per què va decidir venir a buscar-me? Si hagués agafat el telèfon... Segur que va ser ella qui va trucar?, es pregunta un cop i un altre.
Torna a comprovar la línia. Avui també podria rebre una trucada important. No voldria fallar. Si no avui, potser la rebrà demà... Demà és vint-i-sis de març. Caram! De demà en vuit farà nou anys que va passar allò altre... De fet, la vida no és altra cosa que una successió d’aniversaris, pensa.

Comentaris

  • E. Viladoms[Ofensiu]
    Cesca | 27-05-2020

    Moltes gràcies, E. Viladoms, per llegir-me i comentar!

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Cesca | 27-05-2020

    Moltes gràcies pel comentari!
    La idea és que si aquell dia en Maurici hagués agafat el telèfon, no hauria calgut que ella intentés arribar fins a casa seva i no hauria tingut l'accident... Però en Maurici no sap del cert si va ser ella qui va trucar, d'aquí l'angoixa i el sentiment de culpa que el fa estar, per sempre més, i d'una manera obsessiva, pendent d'alguna possible trucada important... En faré una reescriptura intentant que tot plegat quedi més clar. Gràcies!

  • Comentari dels jutges[Ofensiu]

    Tot i que manca polir-ne l’estil, aquest text mostra una bona capacitat descriptiva i d’ambientació. No s’acaba d’entendre del tot bé el lligam lògic entre la tragèdia que tortura el protagonista i la seva obsessió amb el telèfon (què hauria canviat, si hagués arribat a agafar-lo?). Val a dir que el conflicte està introduït de manera un xic brusca en el fluid del relat, de la mateixa manera que la història es tanca d’una forma massa dispersa.

  • Hi estic d'acord[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-05-2020

    Estic d'acord en aquesta successió d'aniversaris en que es converteix la vida, una vegada hem superat el primer de tots.
    Però més que la conclusió, el que m'ha agradat del teu relat, Cesca, és el què no dius; el gran interrogant de si aquella trucada no despenjada va tenir res a veure amb el fatídic accident, aquesta sensació de culpabilitat tan ben transmesa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cesca

Cesca

2 Relats

7 Comentaris

378 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00