t'....

Un relat de: Clara Garcia Collado

Sembla ser, que aquest cop et quedaràs esperan que et digui allò que tant desitges, que els meus llavis purs et xiuxiuegin dolçament a cau d'orella..
Tot i sabent que em costa dir-t'ho, no et rendeixes, i aquí amb mi segueixes. En vols més i més, cada cop més, pero no puc córrer sens saber caminar, ni cantar sens saber parlar; tot i això m'acosto als teus llavis, i quan ets apunt de besar-me, m'acosto a l'orella.. i molt suaument et regalo un d'aquells tendres i dolços "t'estimo" que en sentir-ho, s'et posa la pell de gallina, al cos et recorre un escalfred,
Obre els ulls, depens d'ell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer