Svetlana Lenina, benvolguda scammer. (1)

5:57 am, una matinada de principis de febrer, encara porte les parpelles apegades i la meua visió no és totalment nítida. M'he llavat bé la cara però pressent com una lleganya es resisteix, sí, així és, me la trac i em pegue unes lleugeres bufetades per a espavilar-me del tot abans d'entrar al "centre de control". Sona molt pompós però és així com anomenen a una habitació de quatre per tres metres amb una sola finestra i on estan instal·lats tres monitors des d'on supervisem qualsevol avaria en la cadena de producció.

Entre, com sempre a estes hores el Fede està mirant pornografia per internet
-Un dia colaràs alguna merda, et carregaràs el sistema i després...
-No tingues por, tot controlat!-. Certament Fede és el millor enginyer de la empresa, no se li escapa res i no deixa cap rastre de la seua comprometedora navegació. - La cosa ha estat molt tranquil·la, només un èmbol partit en la màquina número 7, ja està arreglat i fet l'informe-
-Bé, ja parlem per al paddel de dissabte-. A aquestes hores no tenim més conversa, tres o quatre frases, ell se'n va i jo prenc el relleu, ell se'n va amb cara de son i jo em quede amb cara de son . És bon element. Prenc posició mentre els treballadors canvien de torn.

Abans d'entrar en feina cada matí navegue per la premsa esportiva, tots parlen extensament del R.Madrid per a variar, i finalment òbric el hotmail a veure si hi ha alguna novetat. La safata d'entrada avui està plena. Apunta't al meetic, no em dona la gana, esborrat. Ofertes en Ebay, suprimit. I, mira-les, les meues amigues scammers russes m'han tornat a escriure, com són de simpàtiques elles. Me varen conéixer en la web de contactes de El Planazo i mantenim una relació sentimental virtual que ja dura sis missatges.

Una d'elles és una tal Irina. Relacions internacionals. Els nostres diàlegs són molt curiosos, utilitza un traductor rus-anglés anglés-castellà, us podeu imaginar el resultat. Amb dificultats i pel context he deduït que al tercer missatge s'ha enamorat perdudament de mi i tot sense veure'm la cara. M'ha enviat un complet àlbum de fotos en diverses postures molt suggeridores, provocadores. No es molesta ni en llegir els meus missatges, com en el segon no va respondre'm res del que li vaig preguntar, en el tercer li vaig contestar amb una recepta de l'Arguiñano. Tal qual, vaig entrar en la web, vaig copiar una recepta de "salmón al eneldo" i allà que te l'envie. Així, ja porta tres receptes del mestre cuiner que pel es veu tenen un gran poder de seducció doncs la xica confessa que cada e-mail meu encén el seu cor i per les nits no pot dormir pensant en el nostre encontre. M'ha descrit com se'l imagina: una trobada en primavera a l'estació de tren de Kiev, jo portaré en la ma un ram de rosses rojes, ella em veurà entre els passatgers que baixen i començarà a córrer cap a mi esquivant a la gent de l'andana, a la fi es fondre'm en una abraçada romàntica mentre ella plora de felicitat. En aquest últim missatge ha canviat de idea, ara vol vindre, em demana diners per a el visat i m'explica detalladament com enviar-los per Western Union.

L'altra es diu Oksana, moscovita, empleada de banca, guapíssima. Vaig quedar impressionat quan vaig veure les seues fotos. Aquesta dona podia ser model o lligar-se a algun milionari i solucionar-se la vida. Què fa perdent el temps, tants ignorants hi ha al món caient en aquesta estafa? Amb esta jugue a fer-me el interessat, l'home sensible maltractat pel desamor, i tot perquè a cada missatge m'adjunta una nova foto seua, quasi un catàleg del playboy. En l'últim correu li vaig declarar el meu afecte però abans de donar el pas definitiu, d'enviar-li diners per al bitllet, li vaig demanar que escriguera en un full "sóc una gossa" i es fera amb ell una foto, així estaria jo segur de que no m'estava enganyant. I va i s'ha fet la fotografia i ha dibuixat cors amb fletxes al voltant del text. Diu que té tots el papers en regla, només li falten 300 euros per a l'avió, tres vegades me'ls he demanat sense molestar-se en preguntar a quina ciutat hauria de volar.

La tercera, Svetlana. Professora. Me té desconcertat, sempre respon a les meues preguntes. No utilitza traductor automàtic, escriu en perfecte anglés o en castellà amb errors en les conjugacions verbals o en els articles, però el conjunt és comprensible i els seus missatges tenen contingut i porten una evolució. Els acompanya sempre de fotografies relacionades amb les de situacions quotidianes que em descriu; els seus passejos vora mar, una vesprada en un café o un dia a l'institut on treballa. No semblen imatges artificials, preparades com les de les altres. És una rossa d'un metre setanta, primeta, molt atractiva, amb certs trets nòrdics i mirada intrigant, no té l'estil descarat i provocador de les altres i precisament açò, la seua senzillesa li dona un aire estranyament captivador. Si és una estafadora ha de ser una autèntica professional.

Sona un bip-bip incessant, minimitze la finestra, s'ha avariat la cinta transportadora número 2. Tanque la finestra. No patiu, vaig cap allà.

---------------------------------------------------
5:00 pm, un dissabte de finals de juny. Recolzat al sofà de ma casa matant el temps, marejant el televisor amb tant de zàping, tots els canals són un autèntic avorriment. He quedat d'ací a un hora amb el Fede per a jugar altra partida del campionat de paddel on estem inscrits, almenys aquest any ens va millor i ja em passat a la segona fase.
Després no sé què faré, aquest cap de setmana estan tots desapareguts, o de viatge o tenen pla amb alguna tia. Però el pitjor de tot és que les vacances d'estiu es plantejen com aquest cap de setmana. Amb trenta-nou anys la meua vida social/sentimental no és especialment prolífica i va a menys en la mateixa proporció que el meu cabell. He perdut atractiu físic i teòricament estic immers en la famosa crisi masculina, però ni sent ganes de comprar-me una moto ni de fer-me un lífting o liposucció que per altra part no em cal. Vull dir, la liposucció no em cal, un lifting potser sí. M'abellix fer alguna cosa diferent.

-Hòstia! M'ho dius de veritat! Amb totes les que tens per ací i vols anar-te'n a 4000 quilòmetres per trobar-te amb una tia. A més, també potser que tot siga un muntatge!-
-No ho entens Fede. El viatge no és per ella, o sí si ens arribem a trobar, la meua idea és fer una escapada en agost a Sant Petersburg i si ens encontrem val i si no, doncs veuré la ciutat i els museus que són una passada-
Arriben els contrincants. -Benvinguts camarrades, estem preparrats!-. No hauria d'haver-li-ho contat, ja tenim conya per a tota la setmana.
No anat malament la partida, ha estat molt igualada i la fi hem guanyat. M'he comprat una pizza i he llogat dues pel·lícules per a passar la nit tot sol, una "El senyor dels anells", on es poden veure uns tios amb cara de porc i arbres que parlen i caminen, massa per a mi. I l'altra una de Woody Allen on apareix l'Scarlett Johansson, és un director que particularment m'avorreix però només per veure a l'Scarlett m'empassat tot el film.

Encara és prompte per a anar-se'n a dormir. Apague el televisor i m'acomode el portatil damunt dels genolls. Les restes de pizza fan un olor prou desagradable a formatge ranci, no sé com he pogut menjar-me la meitat. Em connecte a Google per tal de cercar més informació. Murmansk, la ciutat de Svetlana, possiblement mai haureu sentit el nom d'aquesta ciutat, jo tampoc. Situada al pol nord a la dreta de Finlàndia, fou port estratègic durant la segona guerra mundial i avui dia possiblement el major cementiri de reactor nuclears de submarins del món. No m'agraden les fotografies que veig, edificis repetitius d'apartaments, grisos, quasi ruïnosos, alguns encara amb pintades comunistes quasi esborrades pel pas del temps. Carrers amb muntanyes de neu a les voreres, pareix una ciutat abandonada després d'un accident nuclear. No obstant la ciutat sembla renàixer durant la curta primavera, la gent deixa els seus abrics i revifa amb els rajos de sol, el quasi perpetu blanc glacera es transforma per tot arreu en verd intens.

M'ha convidat a visitar-la per a admirar junts l'aurora boreal i m'ha enviat un llistat d'hotels on puc allotjar-me. Els he vist per internet i semblen confortables però, ni de conya! no viatge a la fi del món amb mitjans de transport sense cap garantia i amb una inseguretat pròpia del salvatge oest. Fins i tot ella m'ho ha desaconsellat en la darrera conversa que hem tingut per vídeo-conferència. Així, després de parlar-ho molt hem acordat que de trobar-nos ho podríem fer a Sant Pertersburg la tercera setmana d'agost, allí té família i normalment passa amb ells la segona quinzena del mes. No és mala idea i tinc poc a perdre, desconec les sues intencions però tampoc tinc clares quines són les meues.

El matrimoni veí podria posar una falca al capçal del llit o a tot el llit. Entre setmana no s'escolta cap soroll, però dissabte és matemàtic, es prenen al peu de la lletra això de "sábado sabadete..." i no paren en tota la nit. Afortunadament l'habitació on dorm està allunyada. Fotre! Saltant entre enllaç i enllaç he arribat a unes webs d'empreses espanyoles dedicades a organitzar viatges a Kiev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan, aquesta ciutat no sé on està. Tenen catàlegs on pots triar entre centenars de dones que després teòricament et presentaran en destí, ells s'encarreguen de tots els tràmits burocràtics i un missatger et porta a casa la documentació necessària. Per només 3000 euros cinc dies, tot inclòs excepte dinar i desplaçaments entre l'aeroport i els hotels russos. Èxit assegurat, trobaràs a la teua núvia russa! Açò ho posa en lletres grosses de colors cridaners. Una ganga, realment barat.


Són les tres de la matinada, apague l'ordinador i me'n vaig a dormir. La setmana vinent aniré a la comissaria per a traure'm el passaport, de pas parlaré amb una agència de viatges i esclariré si a aquest país convé anar sol o millor en viatge organitzat.