Suat em desperto

Vas oblidant els noms que t'estimaves
Fas un esforç per situar-te allà on eres,
recordes, ara ho veus, d'on vens i on vas.
Et deixes anar en la broma, desisteixes.

el futur ho saps és buit, és sec,
i la tristor desfà el teu pensament
i l'interès decau.

Desprès d'haver buidat tot l'interior
la vida és sense objecte. I encara ets viu!
No serves ja ni el pes de la paraula,
et suicides per desistiment.

La voluntat t'obliga a massa esforç,
et desgastes, t'estresses.
ni l'amor ni l'odi t'alimenten,
has exhaurit la darrera energia,
se t'ha gastat la pila.

Alzheimer es seguir sense adonar-te'n
De l'enderroc silent de la façana
que la tormenta esbotza poc a poc.

Mantens però el timó, el volant, encara
cap a una direcció que no recordes.

Vas gosar ocupar fredes estances;
aferrisssat i sense assabentar-te'n
et va agafar allà sense notar-ho
una gelor inhumà.

La solitud ha abatut tot el que es mou
a dintre teu amb tanta pressa anant
que no has volgut morir.

Éts l'arbre sense saba que s'asseca,
sense rialla ni branca que verdegi
però, arrelat és clar!, no pot fugir:
A poc a poc, l'última fulla cau.

Suat em desperto:

Deixa't portar pels plors de la paraula!
Deixa't portar pel dol de la paraula!
Deixa't portar pel goig de la paraula!