Sota el Signe de Xibalbà - Per Secrets d'antigues civilitzacions - Abril 2011

Un relat de: Sergi G. Oset
A centenars de metres de fondària sota les planícies de Yucatán, Cruz Montesinos contemplava extasiat la calçada empedrada que sorgia de les aigües per perdre's en la foscor. Desempallegant-se del pesat equip de busseig, va ajudar la Consuelo a sortir del riu soterrani, besant-la apassionadament. Podia confiar en aquella dona.
Havien accedit al obscur inframón dels maies despenjant-se per roques, arrossegant-se per grutes estretes i bussejant per impressionants cenotes. Sota l'altiplà, Xibalbà, l'infern i morada dels Senyors de la Mort els esperava en silenci.
Agafats de la mà, sota la llum esmorteïda de les làmpades, van caminar per aquell viarany vedat als vius. Parracs ruïnosos, cranis i estalactites esculpides amb els rostres dels Senyors de Xibalbà franquejaven la seva marxa.

************

Consuelo extreia del vestit de neoprè un petit ganivet d'obsidiana, el mateix que empraven antany els sacerdots maies en els sacrificis.
Avançava sigil·losament, tot i que Cruz només tenia ulls pel petit ídol daurat d'aspecte diabòlic.
Subjectant-lo pels cabells va obrir-li la jugular amb el punyal, delectant-se en el so de la sang al esclatar en bombolles al topar amb l'aire aviciat.
Immersa en una mena de trànsit els seus ulls toparen amb els rostre implacable de l'ídol pagà. Una ràbia sobtada va posseir-la.
El déu li parlava. Amb el ganivet amarat de sang va obrir el pit del Cruz. El cor encara bategava. El va arrencar d'una estrebada. Un crit de victòria ressonà per les cavernes.
Sentia la força d'aquell múscul poderós. Va enfonsar les dents en l'òrgan palpitant, assaborint la sang. Desprès va dipositar les restes als peus de l'efigie. Llavors es desmaià.

Consuelo recobrà el coneixement amb un sentiment de fàstic i satisfacció. Sentia, però, una necessitat urgent de marxar. Ja no era ben rebuda en aquell lloc. No fins que tornès amb un nou sacrifici.
Consuelo Clifford, paleontòloga versada en cultures precolombines, tornava amb els vius.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Suspens, exotisme i terror[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-05-2011

    Un bon relat de suspens i terror, sí senyor!
    Bon plantejament inicial i una trama sòlida, ben portada endavant, sense relliscades ni trencaments de ritme... no m’estranya gens que hagi resultat elegit.

    Enhorabona per haver estat seleccionat!

    Veig que també hem coincidit en el tema d’aquest mes... Fins aviat?

    T’envio una abraçada bona,
    Unaquimera

  • Ei, molt bo![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 17-05-2011 | Valoració: 10

    És la primera vegada que et llegeixo i m’has convençut a retornar als teus relats.
    Molt bona ambientació i molt encertat que el relat s’enfoqui en un personatge i després en l’altre. També el punt d’ironia que li dónes.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes d'abril de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • Molt bo![Ofensiu]
    Miri4 | 15-05-2011

    A mi també m'ha agradat molt!. Enganxa fins al final. Felicitats "Neville".

  • Una Indiana Jones passada de voltes[Ofensiu]
    Patrícia | 03-05-2011 | Valoració: 9

    M'agrada el secret d'aqeusta noia. Segur que els vius ni s'ho imaginen. Fantàstic.

  • Uaaaau!!![Ofensiu]
    Englantina | 24-04-2011 | Valoració: 10

    Quina passada. Coincideixo amb un dels altres comentaristes en que aquest relat demana una mica més de llargada.
    Tot i l'aspecte "gore" del relat, trobo que has trobat les paraules justes per descriure un assassinat ritual digne de la millor de les pel·lícules d'aventures.
    Aquest tema t'escau (vull dir literàriament). Què tal una segona part sobre les andances d'aquesta paleontòloga? Fins i tot el seu nom té ganxo!!!!

  • bon ambient[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-04-2011

    un dels meus temes preferits, els maies! he de reconèixer que he buscat al google la Consuelo, i entre les poques coses que hi havia, un anunci de viagra... bé, casualitat o buscat, bé. ;-)

    Una història que demana més llargada, però aquesta visió del relat és precisa i justa, amb el toc anguniós just per a una història truculenta. Pobres maies, tenien un infern força galdós i és el que millor els representa avui, per alguna cosa serà, tot i que n'estic segur, hi ha més mitologia dels reverends hispans que hi arribaren que no pas la realitat del poble i les seves creences místiques.

    Bon conte!!

    Ferran

  • Sang venerada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2011 | Valoració: 10

    Relat fantàstic i colpidor. Llenguatge precís, concret que va al gra. M'encanta. Imatges poètiques, imatges de sang... vida al cap i a la fí. I és que de tanta immersió arquiològica i històrica pot convertir a qualsevol en protagonista del que està fent; per tant, atenció! que m'ha agradat molt i molt. Una abraçada i fins aviat.
    Aleix

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: