El Segador.

En la seva última nit havia decidit conèixer l'amor de dona. Es despertà conscient d'haver trencat un altre dels preceptes sagrats que va jurar no incomplir quan va fer els vots.

Maia jeia al seu costat sobre el matalàs de vímet, la arrissada cabellera fosca cobrint-li les petites natges. Aquella menuda criatura havia enfortit la seva ànima i determinació amb el seu ferotge amor incondicional.
Es va rentar i va resar de genolls davant una petita icona de Nostra Senyora de la Paz. Abans de sortir de la cabana es va ajustar l'alçacoll i va comprovar el carregador del kalashnikov.

La llum daurada de l'astre rei retallava els contorns nevats de la serralada dels Andes. Davant seu, l'exèrcit indígena, un formiguer que es perdia en la llunyania, esperava ansiós les seves ordres. Percebia una devoció cega en els seus ulls. Es va persignar i mostrant el fusell alçà la veu:
—A les armes! Avui lluitem per la nostra llibertat!
S'alçà un brogit poderós que ressonà com el tro que precedeix a la tempesta.

El sacerdot va obrir la marxa, demanant perdó en silenci per les ànimes que es veuria obligat a segar en aquella jornada.

Fi.