Peó enverinat, (jocs d'escacs). - Per ARC a la Ràdio - Culpabilitat

Un relat de: Sergi G. Oset
Sec a la dreta del meu cosí. Ell ocupa la trona en que fins ara només podia seure el meu espòs. Aquesta nit també el substituirà en el meu jaç, engalanat per l'ocasió amb noves sedes i domassos.
La capa d'ermini no li escau. Cenyeix la diadema de plata sense gràcia. Neguitós, juga amb la vara de comandament. Els guants de fil blanc amb brodats daurats i perles negres no poden amagar que duu les mans tacades de sang. Com les meves. M'obligo a asserenar-me. No vull que s'adoni de la meva tremolor.

La cort en ple està present a la balconada del palau de governació. Els mateixos que eren fidels seguidors del virrei ara aplaudiran com si res la seva execució. Sé que entre ells estan les meves filles. El meu nou consort no ha permès que no hi fossin. Sento un gemec de l'Eloïse, la petita. Em mossego els llavis amb crispació. No ho poden entendre. M'odien. Potser quan siguin grans....

A través dels finestrals contemplo com la plebs s'amuntega sota el patíbul. Descarreguen tota la seva por i patiments sobre el meu home i els seus capitans, que malden per mantenir-se dignes, tot i la vergonyosa pluja de verdures que els cau al damunt.
Avui es cometrà un crim. Un bon home morirà a la forca.

No hi havia cap altre sortida. Si no haguéssim capitulat i obert les portes, la ciutat ara seria un erm arrasat, i tots nosaltres, mers esclaus de l'emperador.
«Perquè vas ser tant obstinat amor meu?, a ningú beneficiava el teu sentit de l'honor».

Les nostres mirades s'encreuen. L'últim cop abans que li posin la caputxa. En els seus ulls grisos hi ha calma, acceptació. Ni un retret. En la seva expressió però, crec entreveure que el seu amor per mi és encara incondicional.

Que buides em semblen ara les meves justificacions.
Extrec d'una màniga el fi estilet que un dia em va regalar, prement-lo amb força contra el meu ventre. Tanco els ulls, esperant sentir el moment en que el botxí accioni la palanca per reunir-me amb ell.
«Que Déu em perdoni».

Comentaris

  • Fins l'últim moment![Ofensiu]
    Materile | 10-04-2012 | Valoració: 10

    Una història fantàstica, molt ben relatada i amb intriga fins al final. Ben ambientada i amb escenes punyents. M'HA AGRADAT MOLT!

    Materile

  • A la dreta de la ploma[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 09-04-2012 | Valoració: 10


    Felicitats. Tota una història relatada amb poques paraules i la força de la imaginació que engrandeix la situació descrita. I el sentiment de culpa que es barreja amb l'amor. El dubte: què va ser més poderós?