Cercador
A, la mercè del vent
Un relat de: Sergi G. OsetLes cigales interpreten de nou la seva tornada, la tirania del sol torna a regnar, aclaparadora, sobre les consciències i una ràfega de vent sobtada mor tan de pressa com ha aparegut.
De nou, al saló, el pianista assaja unes escales. A buida l’últim got de rom amb un moviment imprecís. Deixa damunt la taula uns bitllets rebregats que treu del lligacames. Camina fins a la porta de vidres entelats i surt a l’exterior sense mirar enrere. La llum li fereix les pupil•les. Dins del bar, el pianista comença a entonar un queixós blues del Delta. A camina despreocupadament carrer avall amb un moviment cadenciós que es difumina a mesura que el seu cos es va desdibuixant fins que tota ella desapareix convertida en una brisa que llisca entre l’aire calent. Per un moment, sembla que serà engolida per la xafogor abrusadora. No obstant, al final del carrer, d’un local desmanegat, surt una nova melodia que l’arrossega i l’atrapa. «Encara no és moment», pensa. No pot evitar, però, deixar-se anar.
Comentaris
-
A,a mercè del piano[Ofensiu]Imma Cauhé | 21-10-2014
Esperava fos un cop d'amor a la persona, no ha estat així, el final no l'esperava, A es deixa endú pels pianistes en general. Un bon relat.
(Ens varem conèixer a Sant Feliu, m'he decidit a entrar a aquest espai, espero ens anirem retroban) -
Màgic[Ofensiu]allan lee | 21-10-2014
No hi ha més paraules, o potser sí: eròtic, fantàstic, CF de la bona...poesia...però el que més s'escau és l'apartat de Màgia per encabir aquesta prosa poètica magnífica.
L'història m'ha commogut...no tan sols- i molt- pel gir d'universos...també m'he ficat en tots els detalls de l'atmòsfera del bar del desert...ho he anat veient com en una pel.licula filmada per un esteta, lentament...m'ha semblat esplèndid- també el títol que lliga amb la trama: hi ha més móns imaginats que han de fer-se corporis quan els escriguis...
Amb admiració,
a -
Blanc i negre[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-10-2014 | Valoració: 10
Mira, llegint aquest relat penso en blanc i negre i veig un escriptor nord-americà escrivint en màquina d'escriure, rodejat de fum i una ampolla damunt la taula rebregada de paper i cendra. William Irish, per exemple? A mig camí de Casablanca i el delta del Mississipi, un ambient, malgrat tot, fred i corrossiu, magníficament descrit i detallat. M'ha encantat Sergi. Una abraçada.
Aleix
l´Autor

56 Relats
172 Comentaris
155967 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
El meu blog literari:La Meva Perdició
"Paràsits Mentals", recull de microrelats:
Paràsits Mentals
"Alfa i Omega", relat Z en català, anglès i castellà:
Alfa i Omega
Últims relats de l'autor
- A, la mercè del vent
- Boira Fosca
- Reserva
- Cap d'any a la izakaya d'Hideshi Hino
- El llegat de l'home de la piconadora.
- It’s a Wonderful Life, (distorsionant Frank Capra).
- Saccharomyces cerevisiae, una rossa molt tèrbola. (ARC a la Ràdio - GOLA).
- El Segador.
- La Dasha i el Gran Duc.
- Lilitu. (ARC a la ràdio - luxúria)
- Fills de la lluna (concurs contes infantils 2012).
- Peó enverinat, (jocs d'escacs). - Per ARC a la Ràdio - Culpabilitat
- UN DIUMENGE QUALSEVOL (ARC a la Ràdio - Odi)
- ESQUENA PLATEJADA (ARC a la Ràdio – Avorriment).
- Absència de, ......