Sostenint mentides

Un relat de: Seny i Rauxa

Sempre he criticat la hipocresia, bé, ho segueixo fent, pero el cas, és que visc d'ella. D'acord és repugnant, però la hipócrita no sóc jo, és la societat. Si aquesta no s'hagués vist necessitada dels meus serveis jo mai hagués exercit.
Va començar com una tonteria d'adolescent, la gent em demanava ajut per a escriure disculpes, declaracions o l'opinió personal dels treballs... al principi era un cop de mà a algún amic; aviat tenia encarrecs de tot el col.legi. La gent no en savia gens, d'expresar-se, ho això era el que jo pensava. De cop i volta no em demanaven una cosa en concret, no m'exigien una frase bonica o una història creíble, sinó que em describien la situació per a que jo la modifiques de manera que tothom acabés ben parat. Em dedicava a dir-li a la gent el que havia de dir per quedar bé amb la seva familia, els seus amics... Això si, jo cobrava els meus honoraris, em menjava el cap pensant en quina frase aconseguiria el perdó d'una novia dolguda o l'escusa perfecte per evitar un castig més. Mitjançant una mentida feia feliç a la gent, i a més, cobraba. La gent pagava a plaços per a sostenir una mentida que costava, en ocasions, molt de mantenir. Abraçades carregades de mentides i amistats d'hipocresia. No necesitaven res més que les paraules. Jo...les vestía i se les entregava, no era jo la que mentía, oi? Una veueta al meu interior em deia que la culpa no era meva, mentre acallava a una altre que afirmava que realment la hipócrita era jo.

Ens mentim a nosaltres mateixos per a que mentir als demés no ens faci tant de mal, ens intentem convencer de que el que diem es relatiu, quan l'única cosa que fem es ofegar la veu de la consciència.

De vegades sento que vivim en un món així, tan fals i carregat de mentides... costa de creure que totes les abraçades siguin de veritat, que els amics s'estimin realment i que les paraules com "lleial" i "t'estimo" no s'hagin sobrevalorat fins al punt de que el seu sentit vertader se l'hagi endut el vent.

Comentaris

  • Mentida i veritat[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2008 | Valoració: 10

    Torno a llegir-te en aquest Any Nou i trobo un relat reflexiu, ple d'afirmacions d'aquelles que cal rumiar perquè tant podríem respondre que si com que no, segons el nostre estat d'ànim i les experiències del dia:
    "La gent no en sap gens, d'expressar-se... La hipocresia és socialment necessària... Les mentides aconsegueixen que la gent sigui feliç... Costa de creure que totes les abraçades siguin de veritat... que les paraules com "lleial" i "t'estimo" no s'hagin sobrevalorat fins al punt de que el seu sentit vertader se l'hagi endut el vent."
    Ben introduïdes pel fil narratiu de la persona-autora de frases i paraules reparadores, aquestes reflexions acompleixen el seu paper i donen què pensar...

    Mentre les rossego, aprofito l'oportunitat de les dates i t'envio una Abraçada Nova, Forta i Sincera d'Any que tot just comença, de les que no s'emporta el vent per més que bufi,
    Unaquimera

    Jo vaig escriure fa temps un relat sobre Mentires Descobertes i Venjança, que t'ofereixo com a Regal de Reis per si et ve de gust fer una lectura: El tret, per la culata!

  • Potser sí...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-01-2008 | Valoració: 10

    ...és veritat que el seu veritable valor se'ls haja endut el vent, perquè de fet una mentida és més que una mentida a vegades. Una mentida pot treure'ns de situacions conflictives però un món on tot fora realment dit com cal seria un món molt cruel. Jo crec que necessitem una mica de mentida sinó cap a nosaltres mateixos sí cap als altres, cal també valorar amb el seu just valor la veritat i cal fer-la servir quan cal. Salutacions de Vicent i feliç any 2008, sense mentides, sincerament.

  • Jo sí[Ofensiu]
    Palamidessi | 21-10-2007

    Apreciat Sr/Sra Seny i Rauxa:
    Jo sóc un perfecte hipòcrita.
    Per cert, m'he quedat amb les ganes de saber com continua la història del que escri mentides...... M'he enganxat, i ho dic havent deixat l'americana i la corbata al armari....

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: