Ella III: dins de la meva ment

Un relat de: Seny i Rauxa

Visc a les ciutats del pensament, entre gent que no coneixo, gris, no hi ha res després de lo racional. Estudia, atén i entén. Després, sent.
M'amago en els boscos de la meva ment, fugint d'una realitat que m'ataca. Allà estic segura. Entre colors i paraules no hi ha ciència exacta.

De vegades la brisa em porta la teva olor, que em troba i m'embriaga allà on sigui. I no puc evitar mirar el mar, tan ple de dubtes.
Trencant l'horitzó, l'illa. El teu racó.
Dins la meva ment, el teu lloc.
M'assec davant del mar, infranquejable i gran. I et miro de lluny. I les ones em porten l'eco de la teva veu. Com oblidar-te?
Abans de girar-me d'esquena, abans d'aixecar-me i tornar, em colpeja la brisa amb el teu perfum. No marxis.
De nit encenc el far dels somnis. Cada nit.
Potser t'arribi una brisa, que ha atravessat la ciutat, entre la gent grisa. Que ha creuat el meu bosc. Que m'ha passat per davant i, t'ha dut la meva olor.
De nit encenc el meu far. Troba'm.

M'obliguen. I obro els ulls. No hi ha ciutat, no hi ha bosc, no hi ha far.
I tu no hi ets.
I tot i aixó m'arriba, de tant en tant, una brisa d'olors, que ha creuat el mar.

Comentaris

  • Un far encés[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-09-2008

    He vist el teu far encés... i, seguint la teva llum, t'he trobat!
    M'alegro d'haver-ho fet, d'haver vingut fins aquí: m'ha agradat molt tornar-te a llegir.
    He començat per comentar-te la tercera entrega d'Ella, però tornaré a passar per la segona i la primera.

    Centrant-me avui en aquest relat, comprovo de nou que, tot i que som "gent que no ens coneixem", continuem coincidim en mots, motius i sentits:
    "De nit encenc el far dels somnis " m'ha semblat uns expressió genial d'una sensació de solitut però compartida gràcies a les paraules,
    "I no puc evitar mirar el mar, tan ple de dubtes" aquesta frase m'ha atret com un iman...
    i aquesta altra m'ha encisat: "Entre colors i paraules no hi ha ciència exacta."
    A partir d'ella, em permeto l'atreviment d'oferir-te un relat meu, molt breu però força especial, perquè crec que tu l'entendràs perfectament: es tracta de Desitjos des de l'obscuritat i només has de clicar sobre les lletres blaves per anar-hi... Si ho fas, espero que t'agradi!

    Entre tant, no apaguis el teu foc, que he de tornar a venir...
    Ara mateix t'envio una abraçada paral·lela al mar,
    Unaquimera

  • somnis[Ofensiu]
    franz appa | 28-09-2008

    i pensaments. Dius que no hi ha més enllà del que és racional, però la ment deriva, entre somnis o vigílies somiadores, que és l'esca de la literatura, la que encén la poesia i la prosa i crea mons, universos paral·lels, refugis contra els embats de la realitat dura que ens espera enllà de la boira, allà on acaba la llum dels fars solitaris que encenem. Tossudament, heroicament. O sense remei.
    Salutacions,
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: