Tic-tac...pum-pum...

Un relat de: Seny i Rauxa

Tic-tac
Miro el rellotge cansat. Un dia més, avorrit, banal, monóton.
Tic-tac
Miro el rellotge, només són les deu, les hores passen, lentas, insulses, mortes.
Tic-tac
Només la música aguda i artificial del rellotge acompanya el meu treball, em deixo portar i em sumergeixo en la seva cançó.
Tic-tac, llegir, tic-tac, comprendre, tic-tac, memoritzar, tic-tac repassar, tic-tac paso la pàgina, tic-tac, estudiar, estudiar, estudiar.
Tic-tac
Miro el rellotge, la una. Tanco el llibre d'història, he memoritzat gran part del tema. Estic content amb el treball que he fet, però en el meu rostre no hi ha satisfacció.
Toc-toc, és la mare. Em suggereix que descansi. Em somriu, li somric. Marxo a patinar. Sento el vent tallant que em crema la pell. La trobo a faltar. Entro a la botiga d'en Xavier, ha portat unes motxilles noves per als patins, és cara però és molt bonica. Faig un ràpit càlcul mental, me la puc permetre. Parlo amb en Xavier, que em dicta orgullós les maravelloses qualitats de la motxilla. Jo l'escolto. Trun-tic, la caixa registradora. Surto de la botiga, amb la sensació d'haver comprat un ordinador d'última generació i no una motxilla blau i blanca per als patins. La trobo a faltar.
Toc toc, truco a la porta, el meu germà obre, content, ingenu, infant. Jo li faig pessigolles, es riu, em ric, per un moment, l'oblido. Entro a la meva habitació, tic-tac, saluda, el rellotge. Em miro de reüll al mirall, tinc el cabell negre i brillant, enganxat a la cara per la suor, les galtes em cremen, fa calor. Uns ulls de color mel em retornen la mirada, tinc les celles gruixudes i el nas ganxut, els llavis fins i el somriure trencat. No hi ha agilitat en els meus moviments, ni una forta musculatura. Sóc més aviat esprimatxat i lleig, més aviat trist i callat. La trobo a faltar. No m'estima, no m'estimo. La mare em crida per dinar. Tot em recorda a ella. A taula parlen, jo només menjo, ausent. La mare em pregunta interrogant ¿Dídac? Jo aixeco el cap, susurro que estic cansat, justifico el meu silenci amb els nervis de l'examen.
Tic- tac, entro a la meva habitació, em tanco i ploro avergonyit, notant com aquell ombrívol foc em crema les parpelles. Encenc la minicadena, Serrat i el tic-tac del rellotge em canten i em calmo. Tic-tac, deixo de plorar, tic-tac, m' envaeix l'ira, tic-tac, crido, tic-tac, obro la porta, tic-tac corro. Sento que estic fart de viure encongit en un murmull, sense ganes de seguir, sense estimar-me. Pip-pip, un missatge, és la mare, no sap si he sortit a patinar o he marxat amb els amics, em recorda que haig de recollir al meu germà a les set.
Pum-pum, sento el meu cor que palpita amb força, pum-pum, li diré el que sento. Pum-pum, em miro al reflexe dels bassals, pum-pum, els meus ulls irradien energia, pum-pum, arribo al seu portal, pum-pum, perdonam, pum-pum t'estimo, pum-pum, només haig de dir-li aixó. Toc-toc, truco a la porta, pum-pum espero a que obrin, pum-pum...obre, la miro als ulls i li demano perdó, pum-pum-pum-pum t'estimo, li xiuxiuejo, pum-pum m'acosto, pum-pum la beso, pum-pum em besa, el petó és llarg, carinyós, nostre. Pum-pum, somric, pum-pum, em miro al mirall del seu rebedor, pum-pum, la veig a ella però a mi no, pum-pum, empasso saliva, pum-pum...
Pip-pip-pip-pip
Obro els ulls, pum-pum, només era un somni.
Tic-tac, riu el rellotge, burleta.
Pum-pum, m'aixeco, tic-tac, haig d'estudiar.

Comentaris

  • amelie | 19-10-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat.
    Moltes vegades, guardem secrets
    i ni els més propers se n'adonen...
    m'hi he sentit identificada està bé, no sé si et servirà d'alguna cosa però no estàs sol, ànims!

  • RENOI![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 29-03-2007 | Valoració: 8

    QUINA MENA DE PESADILLA, PERO D'AQUELLES QUE SEMBLEN VERITAT. JO EL RELLOTGE L'ENCLASTARIA CONTRA LA PARET, EL TEU COR AGUANTA'L QUE NOMÉS EN TENS UN. PUM, PUM.