El preu de la democràcia

Un relat de: Seny i Rauxa

"Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i de rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió."

Jo puc cridar-li al món quan em fereix, i reivindicar drets, per a mi i per a tots, si crec que alguna cosa és injusta. Però no sempre ha estat així, i ho sé.

El nazi podria dur una esvástica al front, (de la mateixa manera que jo podria passejar nua per Barcelona) sense trobar major obstacle que el menyspreu de la societat que l'envolta. I això és horrible, però just. Conviure amb això depèn de la teva escala de valors, del teu grau de tolerància i de si ets o no capaç de sobreposar la ment al cor.

Residiria el nazi al meu portal i jo no podria fer res. I sé que viuria impotent, lligada de peus i mans per l'ideal que sempre vaig defensar. No podria fer callar la seva veu, ni prohibir la seva roba, ni intentar reeducarlo per a arrencar-li aquest ideal de la ment. No podria tancar-lo com manera preventiva, ni fer que el vigilessin. Perquè això és, precisament, el que en el món no hauria de fer-se mai amb una idea. Fins a cert punt. En el moment que el nazi, argumentés el seu ideal en públic, intentant adoctrinar i incitar al poble que trobessin raó en les seves paraules, és a dir, fent apologia del nazisme, ja sigui en el carrer com en una web, seria detingut. Seria acusat d'incitar a la discriminació i a l'odi, però no castigat per ser el que és.

L'injust de l'apologia al nazisme, és que no està present en tot el món. A pesar de que Europa castiga aquesta incitació al racisme (arran de la 2ª guerra mundial), no ho fa EEUU.

Un exemple (real): Yahoo França publica webs nazis. Un grup d'estudiants francesos va fer una acció contra l'empresa, ja que incomplien la llei francesa. Yahoo va al·legar al seu favor que els seus servidors es troben a EEUU, on no existeix aquesta llei. França va dictaminar com no vàlid aquest argument ja que Yahoo podia saber si els que llegien aquest contingut eren francesos o nord-americans i els va posar una multa. Yahoo no va pagar la multa ni va censurar el pas francès a les webs, el que va fer va ser apel·lar el cas a un jutge de Califòrnia, al·legant la 1ª esmena, que fa referència a la llibertat d'expressió. Va guanyar EEUU.

Aquest és el preu de la democràcia.

Comentaris

  • A vegades, un preu alt[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-12-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat com has exposat aquest punt de vista que comparteixo plenament. La democràcia ofereix llibertat a tothom, fins i tot a aquells que no hi creuen i que mai la tolerarien si fossin al poder, i per tant a vegades vivim situacions que en principi semblen legals però que en definitiva son ben injustes. És convenient que una societat sigui tolerant amb la intolerància? aquesta és potser una pregunta difícil de respondre perquè el límit d'aquesta pot trepitjar fàcilment la llibertat d'expresió i de pensament. El que potser ens podriem preguntar també és que passarà amb la democràcia si aquesta mateixa llibertat permetés un dia que els intolerants tinguessin més força que els que no ho són.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: