Ella

Un relat de: Seny i Rauxa

A mi ningú va dir-me
que mirar-te un moment,
em faria perdre'm,
en el pas del temps... per sempre.

Ni van avisar-me de que
et somiaria des de llavors
en un somni injust i etern
en el que nos seriem sempre...protagonistes.







Dos dels cent versos que t'he escrit, dia rere dia.
Ets la dona dels meus somnis.

Comentaris

  • Complices[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-10-2008 | Valoració: 10

    Començo avui la sèrie amb una Ella nua, sense soports darrera.

    Ella és la reina dels somnis, una imatge contemplada que s'ensenyoreja d'una història particular, dual, privada, sense guions ni diàlegs.
    Des de la meva Finestra d'anada i tornada, contemplo l'escena i em sento, amb la mirada, complice i aliada del somni.

    Una abraçada plena d'il.lusions sense caducitat,
    Unaquimera

  • rasablanca10 | 11-10-2008 | Valoració: 9

    m'encanta.
    senzill, elegant, directe.
    molt bo.

    un petonàs!

  • Com??[Ofensiu]
    Qu1MiCa | 25-09-2008

    Que ningu et comenta?? com pot ser això??

    A mi no m'ha agradat aquest poema...M'HA ENCANTAT!! (i en majuscules...eeeh??) Curt però intens...que més es necessita?? jijiji


    ;)

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: