Sortir del pou

amb tendresa i arguments que donen per pensar... gràcies pel teu contacte i a veure si vas a dormir més aviat eh!!! És broma...
una abraçadota
joan

el protagonista va canviant, a poc a poc, la seva visió de la vida. És cert que el fet que avanci en els seus estudis és un factor força important, però el sol fet de créixer corporalment i espiritualment, ja comporta el canvi. Amb el pas dels anys, els gustos, els interessos i les motivacions es transformen, però tot allò que hem estimat i hem viscut amb afecte ens queda gravat al cor.

T´envio una abraçada molt afectuosa,

Pilar

Un tema interessant: som més feliços en el coenixement o en la ignorància.
Domi

Gràcies, Unaquimera, tens raó, a la frase li sobra "cap". En un primer moment volia escriure " giràvem cua cap el ferroveller" però no m'agradava i al rectificar-ho se'm va quedar el "cap".

És una meravella com llegeixes, reflexiones i comentes els relats. Estic d'acord que el protagonista continua estimant als pares, família i clan però la cultura que ha adquirit no li permet gaudir amb les mateixes coses que abans, es mira les coses amb uns altres ulls, ja no si sent a gust amb ells, no té els mateixos interessos. I no sap com conectar amb ells, no estan en la mateix univers però ell se'ls continua estimant per això dubte entre el coneixement i perdre les arrels i la fecicitat ignorant en la qual vivia.
Una abraçada
Cendra de flor

Aquest interessant relat narra de forma abreujada un trajecte personal en sentit ascendent.
La seva introducció planteja una disjuntiva aparent entre el saber i la ignorància, entre el coneixement i la incultura, com si una opció o una altra poguessin facilitar o dificultar el gaudi vital.

Dic aparent perquè, després de donar-li unes voltes, em sembla que la solució no és única, sinó que depèn de com la persona assumeixi els seus aprenentatges i, des d'ells, contempli el període anterior.
En un frase curiosa, el protagonista diu: "cada cosa que aprenia em separava més de tu pare, de la meva família i del meu clan; havia perdut les meves arrels".
Rellegint aquests mots, penso que una persona pot interpretar així la seva evolució, però de fet podria fer-ho d'una manera totalment oposada... podria haver dit, per exemple: "cada cosa que aprenia m'allunyava més de tu pare, de la meva família i del meu clan, però em permetia estimar-vos més; m'havia allunyat del terreny on cresqueren les meves arrels, però no ho oblidava, ho respectava i ho recordava amb molt d'afecte".
No sé si m'he explicat bé, però confio en què m'hauràs entès!
Tu no creus que diverses persones poden vivenciar de manera diferent processos semblants?

Ah! Per si et fa servei en una altra ocasió, em sembla que falta alguna paraula a la frase: "giràvem cua cap i empreníem"; a mi també m'ha passat alguna vegada i sé la ràbia que fa, perquè un cop publicat aquí no es pot arreglar; però al menys ho pots corregir al text original per si alguna altra vegada... per algun altre motiu...

T'envio una abraçada molt afectuosa,
Unaquimera