Sorpreses al pis de dalt

“Estem vigilats”, em diu la meva tia, els dijous quan hi vaig a dinar; amb un dit índex senyala capa dalt i amb l'altre es creua els llavis.

Em convida a dinar i jo li llegeixo les cartes del banc i me'n cuido de tots els entrebancs burocràtics de les multinacionals que ens escuren la butxaca amb les excuses més variables. Quan no és el telèfon, és el gas o sinó l’electricitat.

Ho faig a gust però em sap greu que persisteixi a quedar-se a casa, aquesta soledat i claustrofòbia l’angoixen i li agafen rancúnies: serra les dents i diu “no se que els faria!”. Normalment “el culpable” és el veí de dalt, un senyor que, segons ella s’està fent un pis a sobre de casa seva, a la terrassa. “Li va caure una fusta i va fer un soroll espaordidor: PAMMM!” . I continua: “a més a més fa sorolls a posta per fer-me la punyeta”. “ La seva mare si que era bona però ell és un bèstia”. “No em deixa dormir per les nits; caminant amunt i avall”. “Ja els he dit als del pis de baix si senten alguna cosa però es fan els despistats”.

Jo li responc: “Però, a veure, com ho sap tieta que construeix? Si no s’hi pot accedir a dalt! A més a més, això és cosa de la comunitat i no pas seva!, “Dediquis a viure la vida i deixi estar aquest paio”.

Però ella segueix: “Aniré a l’ajuntament a denunciar-lo si vosaltres – jo i els meus germans -no em voleu ajudar”. I compte, que ho va fer!, va anar-hi, però quan vaig llegir la seva sol•licitud me’n vaig adonar que tot quedaria en no res: per problemes de vista i de falta de pràctica omplint papers, l’adreça motiu de discòrdia estava equivocada, no li ho vaig dir.

“Podria ser veritat” em diuen a casa: hi ha gent molt estranya pel mon i quan veuen una persona gran, sola, n’abusen.

Cal afegir-hi que té un instint especial, quan es va trobar malament, la darrera vegada, per exemple, ho va dir: "Estic malalta em portaran a l’hospital i em posaran el gota a gota": era pneumònia. Es podrà al•legar que s’ho notava físicament, però quan diu quelcom ho has de valorar; de primer ho trobes una cosa de vells, però a poc a poc li comences a fer una mica de cas. Per això, fins i tot he acabat mirant a google maps a veure si a la terrassa pis de dalt s’hi veu alguna cosa: no s’hi veu, clarament, res.

Però el que m’ha deixat estorat i m’ha fet vacil•lar per un moment pensant si tot allò dels sorolls i la construcció seria o no veritat, ha estat un sobre que eixia de la bústia del veí de dalt, la qual està just sota la seva. M’ha inquietat perquè no m’ho esperava: és de la secta del priorat de sió, més ben dit, n'era el cap, com he pogut saber, desprès, gràcies a Google - a les fotos sortia amb el famós davantalet i tot - Ho ha deixat i ara el president ha passat a ser el seu germà. Aquesta tieta! S’ensuma coses, però potser no són les que es pensa.