Sonets de l'edat sàvia [2]

Un relat de: rautortor

Com cada tarda

L’aire vespertí és àvid
de la trista música de l’aigua.

R. Tagore


La rutina aleteja sense regnes
per la calitja d’un captard que bada;
mentre el dia es distreu, la brisa calla,
l’aire no aixeca el vol, ronseja a penes.

L’ombra, infeliç, enyora el cos del vespre
com si d’amors furtius anés escassa;
la nit disposa el tàlem com Déu mana:
vànova de cel bru i llençols d’estrelles.

Jo, mentrestant, com cada tarda endreço
l’or del forment ventat a l’horabaixa,
dins del graner fidel. Llavors espero,

ben assegut al porxo, el cant de l’aigua,
fresc i fluent, joliu; somric i penso
que ser feliç és molt i mai no és massa.

Comentaris

  • Hola, mestre![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-09-2016 | Valoració: 10

    HE llegit els teus sonets i tots m'agraden però aquest té un no sé què d'especial.

    No acostumo a posar nota però en aquest cas he fet una excepció.

    Una abraçada, Raul , i felicitats.

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138551 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen