Cercador
Sonets de l'edat sàvia [2]
Un relat de: rautortorCom cada tarda
L’aire vespertí és àvid
de la trista música de l’aigua.
R. Tagore
La rutina aleteja sense regnes
per la calitja d’un captard que bada;
mentre el dia es distreu, la brisa calla,
l’aire no aixeca el vol, ronseja a penes.
L’ombra, infeliç, enyora el cos del vespre
com si d’amors furtius anés escassa;
la nit disposa el tàlem com Déu mana:
vànova de cel bru i llençols d’estrelles.
Jo, mentrestant, com cada tarda endreço
l’or del forment ventat a l’horabaixa,
dins del graner fidel. Llavors espero,
ben assegut al porxo, el cant de l’aigua,
fresc i fluent, joliu; somric i penso
que ser feliç és molt i mai no és massa.
Comentaris
-
Hola, mestre![Ofensiu]Nonna_Carme | 13-09-2016 | Valoració: 10
HE llegit els teus sonets i tots m'agraden però aquest té un no sé què d'especial.
No acostumo a posar nota però en aquest cas he fet una excepció.
Una abraçada, Raul , i felicitats.
l´Autor
229 Relats
784 Comentaris
145463 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
![](https://ep00.epimg.net/elpais/imagenes/2020/01/27/album/1580143043_859090_1580143868_album_normal.jpg)
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Agonia
- Nua
- Avui he vist el mar
- Una pietà palestina
- Escatxic de roselles
- El retorn d’una deu assecada
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps