somriure?

Un relat de: xaropdetu

Es fàcil somriure al messenger oi? Més que en la realitat, al msn només has de escriure :) i ja et surt una cara somrient, pero en realitat darrera d'aquesta pantalla la teva cara no té completament res a veure amb la del msn. Principalment perquè ella es calba i tu no, o depen de la persona, almenys en el meu cas no. També és de color groc i a no ser que siguis un personatje dels simpsons tampoc tu ho ets. I sobretot el teu somriure, quin somriure? El somriure sincer que fa mesos que no tens? Amagues els teus sentiments, primer a l'escola, després les amigues i fins i tot, finalment a la familia, perquè no és preocupin o simplement per l'orgull de no vull que em vegin aixi. I axí vas per la vida, amagant que sents realmen i qui ets realment, i això encara et fa més mal, i t'enfonses fins no trobar sortida. I costa continuar amagant que sents realment, i començen a dir a l'escola, animat, et passa algo? Segur? Estas diferent, avans no erets aixi... Pero tu continues amagant-ho tot, pensan que es la millor solució i que un dia t'en surtiras.

Comentaris

  • D'acord[Ofensiu]
    Carme Dangla | 16-09-2005

    Jo d'entrada somric a la gent.
    I si l'altre em somriu ja hi he establert contacte.
    Per això no faig servir mai emoticons, em semblen falsos, amb un ulls que no em diuen res.
    Algun professor es mosqueja si li somric, però m'és igual si no em contesta li posaré cara de pòquer.
    Diuen que tinc pocs amics, pero els que tinc em somriuen de debó i és molt fort.

    Carme

  • Vaja…[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 08-09-2005 | Valoració: 9

    puc recordar aquest sentiments, aquestes emocions, aquests fals somriures, però quan jo anava a escola no hi havia messenger per amagar-se.

    Has fet un relat clar i concís que ve a ratificar alló de que res canvía i de que el passat mai va ser millor. Molt bé.

    (Una coseta, recorda un pel massa a una redacció de l'escola. Si li poses un personatge que ho digui o una situació que allargui el texte, guanyarà en profunditat i podràs deslligar-te d'ell. Crec).

    Una abraçada.

  • No puc ni vull dir-te res. No estic dins la teva pell[Ofensiu]

    No m'atreveix a jutjar sentiments. cada sentiment és un gran món on els que estem defora d'ells no ens sabem res de com els viu l'altre. Simplement t'envio aquest comentari per dir-te: Estic aquí per escoltar-te. Sense fer cap tipus d'apreciació. Ni tan sols d'aquest relat tan maco i tan real., ja que tu ho vius així.
    Un a aferrada pel coll des d'un poble de la Serra de Tramuntana de Mallorca
    Josep

  • Molt encertat[Ofensiu]
    brideshead | 26-08-2005

    perquè realment has desenvolupat un fet tan qüotidià, aquest de somriure forçadament, per transmetre a l'exterior una felicitat fingida, un estat d'ànim que en realitat no tens. I què fàcil, oi, que és somriure a l'ordinador? Encara que estiguis plorant, escrius ;-) i ja està, ja has transmès aquell somriure que no sents en absolut.

    M'ha agradat, tot i que crec que comences el relat amb molta empenta, el fas interessant i potser després decau una mica, l'acabes amb aquest sentiment de resignació, menys o menys vens a dir "algun dia ja em passarà, algun dia tot canviarà"... i crec que hauries pogut, per una banda allargar-lo una mica més, i per l'altre donar-li un toc més impactant, més punyet, tal com m'ha semblat al principi.

    Però bé, ja saps, només és la meva opinió, però com que a mi m'agrada molt que em critiquin el que escric, doncs jo faig el mateix amb la millor intenció.

    Una abraçada, xaropet, i "besus" al teu gatet o gateta. No sóc amant del gats però aqueste teu és una monada!

  • la vida, dues cares. [Ofensiu]
    antonvaitot | 26-08-2005

    Deixe'm-nos de fer teatre.
    I perquè ens capfiquem en fer de la nostra vida una metalingüística del teatre si la vida ja és, per ella mateixa, una mena de joc, una història, un teatre?


    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • tramuntana | 26-08-2005 | Valoració: 7

    No està malament. M'ha agradat força. Petons!!

    laura^^

  • interpretació[Ofensiu]
    instants | 25-08-2005

    lo del msn no ho comento perque em sembla una introducció per arribar a una fi, no sé si és autobiogràfic o dedicat a algú, és lo bonic d'escriure que mai ningú acaba de saber-ho tot i depèn de la 'interpretació de cadascú, la meva em diu: Sigues tu mateix/a, no tinguis por a ser covard, només els han reconegut ser covards en el somriure son els qui algun dia seran valents, només tingues el valor de canviar. Sigues tu!!! que ser feliç no és tan difícil!

  • kispar fidu | 25-08-2005

    ( ¿ veritat o irrealitat ? )
    Si, de fet el msn, és co una màscara per on molta gent és capaç de mostrar allò que en la realitat no és... El fet de que a través de la pantalla (almenys en un principi) només s'hi vegin les paraules i no pas les expressions provoca que el que ho rep no pugui endevinar el vertader estat de la persona qui ho explica, que per altra banda és capaç de mentir i fingir sense ser descobert.

    Però també penso que el msn pot ser un medi de contacte entre la gent coneguda opcional del telèfon... o sigui: amb la gent a qui ja coneixes d'abans, pots mantenir converses ben sinceres i pots saber com se sent l'altra, o almenys, pots confiar en que t'està dient la veritat.

    Però si, si, radera d'un teclat tothom és capaç de somriure, i radera d'un :) tothom és capaç de mentir.

    Ens llegim / comentem!
    Que vagi bé!!!!

    Gemm@

  • A rajaploma![Ofensiu]
    iong txon | 23-08-2005 | Valoració: 8

    T'he llegit els dos ultims relats i veig que comparteixen aquesta característica: es nota que t'has posat a escriure tot el que et va passant pel cap. Espero que amb el temps aprenguis a fer més selecció de les idees tot i que no deixa de ser un estil com qualsevol altre. Aquest no em sembla tan trivial com el del granissat de llimona, dius més, expresses més coses, un estat d'ànim.
    Pel que fa al contingut voldria animar-te i dir que tant el sentiment com la idea suposo que són propis d'una determinada edat. La societat on vivim és així i potser fins a un cert punt és necessari posar-se sovint una carota. En tot cas, somriure és psicològicament beneficiós tant per un mateix com per als qui t'envolten. També hi ha d'haver moments de sinceritat, a diferents nivells.
    Només t'he llegit un poema. Miraré de llegir-te'n més. Endavant amb els relats. Tot just acabes de començar!
    Quim

Valoració mitja: 8.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de xaropdetu

xaropdetu

15 Relats

98 Comentaris

22005 Lectures

Valoració de l'autor: 8.84

Biografia:
 
per alguna coseta...
xaropdetu@hotmail.com(msn)
xaropdetu@yahoo.com(e-mail)

http://xaropdetu.blocat.com





R en Cadena

"Gypsy em va encadenar i jo he passat la cadena a electra, brumari, danino, Lluna, auriga i musical."

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")