l'amulet trencat

éS un poema trist. M'agrada la manera que utilitzes per descriure la sensació i el sentiment que sents quan, la cosa en la que et recolzaves, s'ha trencat. Segueix així.

laura^^

i, entre elles, et diu que ha marxat, i tu tems que no tornarà...

Un contingut preciós, un missatge trist però escrit amb tot el sentiment....

Només has de vigilar una mica les faltes d'ortografia, i llavors serà fenomenal!

Una abraçada, i gràcies per llegir-me!

Quan el teu amulet, el teu àngel, o aquell "ésser" que et dóna sort és trencat; sovint tot s'esfum. Tota la il·lusió desapareix per uns instants. (No sé si ho he entès gaire bé, perquè la veritat és que no sé si jo tinc cap amulet... si que tinc algunes persones que depenent de les seves accions afecten un munt en el meu estat d'ànim... però no sé si et refereixes al mateix...).

Gràcies pel teu comentari! (sempre són d'agraïr, i sempre fa il·lusió).
Pel que fa a la teva opinió sobre els psiquiatres i psicòlegs... jo penso que són dues coses diferents; i que tracten casos diferents. Si que els psiquiatres et recepten medicaments i pastilles, però penso que en certs casos és molt beneficiant i quasi imprescindible [jo vaig estar anant-hi durant un any aproximadament, i també em vaig estar medicant... i ara estic de perles...]. Són casos diferents, suposo que hi ha coses que amb un psicòleg es poden solucionar millor i sense la necessitat de medicació. Però a vegades és necessari acudir a un psiquiatra. No sé, és la meva opinió, eh! Tot i que accepto el teu punt de vista!

jajaja! Apa! que vagi bé!!!
Ens llegim / Ens comentem!
Gemm@

l'àngel no t'ha deixat fer...? misteri... màgia, sort, casualitat, destí... tot a mig dir i el lector es perd entre l'àngel i l'amulet i vol saber, dedueix, pensa, creu que... amor perdut?
un xarrup del teu xarop pot curar el dubte...
abstracte i dubitatiu... com ha de ser!
una abraçada!

M'ha agradat, pq a part d'estar ben escrit, m'hi sento identificada...
És molt dur no tenir aprop a qui necessites per viure... pq aquella persona és el teu àngel i aprop seu saps que ningú et pot fer mal... però la vida és així i ens hem d'esforçar per seguir endavant malgrat tot, malgrat que tinguem l'amulet trencat.
Espero amb ganes un nou relat teu!
Fins aviat, una abraçada i benvingut/da per aquí.
Petons

el primer comentari de tots els que et fan!!! uououo! em sento important!! jejeje!!!! dons bé, no ho sé... és maco aquest poema... sempre necessitem tenir allò o aquell que ens protegeix... m'ha agradat la paraula "angelos" a la introducció, en grec... faig grec aquest curs i no ho sé, que em mola...
vinga molts petons!
ens veiem!!!!
llegeix coses meves! un consell! molts comentaris i molt forum i et llegiran!!! ;)

besus,
AnNna