"Paso que pasas"

Un relat de: xaropdetu

Seient a prop del mar giro el cap per sentir el contrast dels blaus de les onades. Miro enrere i veig carrer, cotxes... Miro endavant i veig calma, ones, mar...
I quan torno a girar veig un rostre i em paro una estona a imaginar quins records amaga i quines desgràcies trepitja.
Camina immers en els seus pensaments, vesteix casual i entretén un cigarret a la mà dreta mentres camina. Al cap de tres passes el duu als llavis, calada, tanca els ulls, l'inhala i el treu altre cop per la boca desitjant que marxin també amb el fum totes les seves pors. El torna ha agafar amb els dits i mira el mar encongint els ulls, mirant l'horitzó.
Ell també té dos mars d'un blau incomparable però no ho sap, només els altres el podem apreciar.
No té pressa, camina tranquil. Mira els núvols i desitja ser com ells per marxar ben lluny on ningú el conegui, vol passar inadvertit. Però ell no serà mai un núvol qualsevol, el blau dels seus ulls el farà un núvol especial, més blanc que cap altre. Perquè ell no és qualsevol.

Jo, immersa també en els meus pensaments i en el seu camí m'en adono que els seus passos han avançat i el temps indiscutible, també. Ara ell ja és lluny de la meva vista.
Torno a girar el cap, per sort el mar em perdona la meva tardanza i continuo admirant el seu ball, simultàniament encongeixo els ulls desitjant també ser un núvol.

Comentaris

  • La riquesa del català[Ofensiu]
    iong txon | 27-08-2007 | Valoració: 10

    Que rica és la nostra llengua! Podem dir coses com aclucar els ulls, o amb els ulls mig aclucats. Bé, ja saps allò que: "s'han d'emprar mots escaients". El castellà, per exemple, no té una paraula tan bonica.

    Pel que fa al contingut, m'ha semblat un relat molt interessant, ple de simbolismes (els dos "mars", les dues menes de núvols..) hi veig una referència a la dualitat que hi ha en tota persona: un cantó que tendeix a la puresa, a la calma, a la natura, i un altre que es deixa subjugar pel trànsit negitós de les passions o dels desitjos mundans. M'ha quedat un dubte: el noi de la cigarreta, és un vianant qualsevol o havia estat algú "especial" per la protagonista? Si ho has deixat com una interpretació oberta també queda bé…

    Un relat ple de referències la món interior dels sentiments, a través d'imatges. I molt espontani, com a mi m'agraden. Enhorabona. A seguir escrivint.

  • xaropdetu | 13-06-2007

    merci pel comentari, lo de tardanza és pq el word m'ho canvia, m'ho hauria d'haver rellegit! jeje merciii!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de xaropdetu

xaropdetu

15 Relats

98 Comentaris

22016 Lectures

Valoració de l'autor: 8.84

Biografia:
 
per alguna coseta...
xaropdetu@hotmail.com(msn)
xaropdetu@yahoo.com(e-mail)

http://xaropdetu.blocat.com





R en Cadena

"Gypsy em va encadenar i jo he passat la cadena a electra, brumari, danino, Lluna, auriga i musical."

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")