Som esclaus o lliures dels nostres vicis, però dependents del nostre entorn

M'he repassat per sobre els títols dels tots els teus relats des del Març del 2011 fins ara i he vist coses d'interès. Al mateix temps, m'he fixat que la majoria dels teus poemes duren 1 minut, 2, 3, o 4 minuts, exceptuant un relat de 15 minuts. M'han entrat ganes de llegir-te i no prometo res, tan sols et diré que m'agradaria llegir-te més.

Quan he vist el títol de "Som esclaus..." m'ha fet pensar en el meu Blog personal, on hi escric poemes relacionats amb sentiments, és aquest: Esclau de les meves paraules, però amo del meu silenci (llamp!).

T'haig de dir que sí, que el teu poema l'encerta molt. Ens han fet creure, des del cinema i la literatura americana, que el vici és aventurer i està de moda. Quan és tot al contrari.

El teu poema és serè i lúcid. Força entenedor i realista també.

Ens veiem per la web!




Espurnejant!

ll.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

Que mai deixem de cercar la llibertat,
a vegades hi ha aspectes que ens esclavitzen...
Però quan llegim un llibre, no sempre coneixem l’autor.
Potser la vida real ens regala quelcom millor.
A internet de moment no vull tenir nom, mentre escric també m’allibero.
Feliç 2012!!!