Cercador
SOLITUD
Un relat de: Ness- Compartir:
Sonen lluny plors i rialles encantades,
entre bigues corcades
i murs esgrunats.
Cases d’ànimes escapades
que es van rendint
en somort, sense fer fressa.
El degoteig de l’oblit,
el silenci entre les esquerdes,
i l’envelliment de les pedres.
Pedres polides
pels anys de penúries
i estridències del temps.
Només en queda el buit,
reclòs en la natura,
però ningú més...
(Editat al REPTE POÈTIC VISUAL 292- EL POBLE: foto de cases d'un de tants pobles abandonats).
Comentaris
-
Cicellat[Ofensiu]Nil | 16-04-2022
El teu poema s'hauria de cicellar em lletres ben grosses damunt una fita o pedra de terme de l'entrada de cada poble amb vies d'ésser deshabitat. Perquè tot ell testimonia l'ensorrament no nomes d'unes construccions arrelades a l'entorn, sinó el patrimoni històric d'una nació....Mercés ! Nil...p
-
Melangia[Ofensiu]Prou bé | 14-03-2022
En el poema homenatge a la vida que va fugir i va deixar els pobles buits!
M'ha agradat la cadència dels versos...!
Amb total cordialitat -
SOLEDAT I TRISTESA. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-03-2022 | Valoració: 10
Els versos... ho diuen tot.
Realment descrius, molt bé, la soledat d'un poble desemparat. Així és, l'oblit queda en l'aire.
Bon relat, Ness.
Espere que et vaja bé. Et comente que últimament no et veig per les meues lletres.
Tinc algun poema i relat editats Ja me'n diràs coses, quan pugues.
Una abraçada.
l´Autor
67 Relats
328 Comentaris
28793 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versosdes que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!
...................................
ness3cat@gmail.com