Caiguda lliure

k paxa gorda? jajaja kom ja sas aquest escrit m'encanta, potser perquè amb la nostra increible bona sort m'hi veig i m'enrecordo de quan t'he vist!ara estas radiant com sempre i espero triga a tornar-te veure al terra d'acord? i en el cas de que repeteixis perque ets així de masoca tinc l'esperança de que sere al teu costat com tants cops tu hi has estat al meu! esperan el petó que em donaràs aquesta tarda...
->el teu gas intestinal (que sempre queda més fi... ;p) petonets x la més maca de les nenes de part d'un altra d'aquestes.

quiroga_cris_89@hotmail.com

què tens correu electrònic...????

Aix capdelín...
ets genial, autentic... únic

no, encara no m'he aixecat del tot.
però per aixecar-se es necessita temps.
Primer t'has d' incorporar i reaccionar, després, posar un genoll a terra i alçar-te. Quan t'has alçat, pocurar no caure al'instant, donar-te temps, perquè sempre em de caure, hem de caure i aixecar-nos per aprendre .


el meu escriptor és el Jordi Sierra i Fabra i ja posats el recomano a tothom que el vulgui coneixer, em especial recomano Ràbia que é sun llibre que m'ha marcat moltíssim i adormit sobre els miralls també és maquíssim

moltissimes gràcies pels teus comentaris :)
la veritat és que he penjat aquest perquè ahir vaig llegir els teus comentaris sobre els altres escrits que tinc i em vas animar a penjar-ne un altre. merci per fer-me continuar... molts petons( no et dire que comencis bé l'any perquè a mi em fa molta ràbi qu em'ho iguim, jo et dic que entris, estiguis, aprenguis, gaudeixis i acabis bé l'any....)

quin és el teu escriptor preferit, autor d´aquella frase que em poses en el meu comentari i que m´ha agradat molt: "l´amor... no et deixa..."
( ei... si es pot saber, eh? )
muixus!!! muà!

Capdelin@hotmail.com

no entenc com t´ha pogut deixar caureeeee!... espero... que ja t´hagis tornat a aixecar..... és veritat, et veig allà dalt, de nou... il-lusionada... una nova aventura!
--- he quedat en blanc--- no sé què em passa!-------
és que si miro la foto... em perdo!!! ( je je je )
muà
PAIKA = taronja+ marietes+ mar+ margarides + llibres + amics + música +... escriure + ULLS + PERSONA...

per escoltar-me i tornar a escriure... estic molt content amb el teu relat...és sensacional!
encara estic sota el xoc de la teva foto... uaaaà!
( n´escriuràs un altres, porfa...)

1. un superdeu per a tu!!! poema superoriginal, fantàstic... m´ha agradat moltíssim...
2. l´aigua s´ha evaporat... i els trossets dels globus... recollits pels escombriaires... doncs... què queda de TU? TOT!!!... perquè et regeneres, tornes a viure... i si convé... tornaràs a enlairar-te... i a caure de nou... les vegades que faci falta... fins aconseguir que volis i aterris suaument, portada per braços lleugers que t´estimaran a "muerte!!!"
. quina foto! uau! ara sí que et veig bé... estàs guapíssima i els teus ulls irresistibles...
( semblen un trosset de mar que tant estimes) contenen tota la imaginació i art que corren per les teves venes..
3. dius que no t´agraden els rellotges, perquè et sembla que et controlen... però jo crec que amb aquesta mirada que tens... pots parar els rellotges i el temps
4. no perdis mai aquest somriure... que és com un immens poema..
. gràcies pel teu comentari...
volia enviar-te u mail... però no tin...

Una abraçada i un petoooooooÓ... i que el proper any segueixis escribint i somrient sempre
stimo.....!!!!!!

Molt bonic el relat, ha estat molt interessant!