Sobrepensar

Un relat de: Cris Pradillo
Si hagués de definir la meva vida amb una sola paraula seria SOBREPENSAR, ja sé que no existeix, però crec sincerament que s'hauria de considerar la seva existència. Ens passam la vida pensant. Sempre pensant, pensant en el que diran o pensant en el què diré. Pensant en el que volem, en nosaltres mateixos i pensant en allò que ortodoxament hauriem de voler. Pensant en res i pensant en tot, sempre sempre pensant, pensant més de la compta, en definitiva: SOBREPENSANT. Voler controlar-ho tot, prendre les decisions encertades i, alhora, tenir por de fer-ho, contradictori eh? I això només és culpa de pensar massa. Hauria d'existir un botó que ens permetés deixar la ment en blanc, descansar del nostre propi pensament i deixar-nos gaudir dels instants sense por, sense prejudicis, com quan érem petits. I és curiós que pensam tant i ens oblidam de pensar en allò essencial, ens oblidam que la vida és un joc, un joc on nosaltres escrivim les regles, on nosaltres hi posam els límits.

Comentaris

  • aquesta sensació...[Ofensiu]
    joandemataro | 02-04-2012 | Valoració: 10

    també l'arrossego jo cris, és cert que el nostre cap no para i això a vegades ens esgota, és un tema amb molt desconeixement aquest de la ment

    bona reflexió la teva
    una salutació maresmenca
    joan