SOBRE LA CREACIÓ DE LES ESTRELLES, LA LLUNA I L’OCEÀ.

Temps era temps que a l'univers, quan el món encara no era món i la més absoluta primigènia foscor envoltava les inacabables nits, regnaven Rukan, déu del cel i la seva esposa Nunar, deessa de la terra.
En els dominis de Nunar coexistien, juntament amb altres exemplars de difícil catalogació, els Gombards, éssers de forma antropomòrfica i textura humida en què l'única missió a la seva vida era alimentar-se de la luxúria que rajava de les aigües de les fonts i fomentar la lascívia com a manera exclusiva de relacionar-se entre ells.
En una nit d’obligada i desesperada abstinència sexual de Nunar per part de Rukan, aquesta va ser sorpresa per Naceón, rei dels Gombards, delectant-se en solitud en les aigües del rierol de la concupiscència. Gairebé sense meditar-ho Naceó es submergí en les fosques aigües i gaudí amb la deessa Nunar, fins que Rukan amb les primeres llums del matí els va sorprendre copulant per enèsima vegada.
Rukan que era un déu venjatiu, com la majoria de déus, però gens colèric, va ordir un elaborat escarment per a la seva dona i Naceó, perquè no hi ha càstig més cruel per als amants impulsius, va pensar, que veure's, estar a prop molt a prop, gairebé tocar-se, acariciar-se i no poder delectar-se físicament.
I així va ser com el déu del cel, primer va crear les estrelles ordenant a la seva guàrdia que desfilessin cada vespre, i per a tota l'eternitat, a la volta celestial il·luminant amb les seves brillants cuirasses les nits.
Després si l'atracció que sentien Naceó i Nunar era tan sòlida i resistent com havien exhibit aquella nit de passió, qui era ell per separar-los?, va considerar. D'aquesta manera i com justa revenja a l'afront rebut, va transformar a Nunar en la desitjada i ardent lluna que vigilada per un exèrcit d'estrelles marcials reflectiria, cada vespre, el seu cos sensual i apassionat a les aigües platejades d'un irreflexiu Naceó transmutat en gèlid oceà.