MADAME PENCHÉ

Dels sis de la colla, la Joana Beltran sempre va ser la més esportista. Quan amb cinc anys li van realitzar el test de Beighton: «és que la nena es doblega tant i tant que sembla de goma, com si no tingués ossos», li va dir la seva mare al metge. Aleshores ni ella ni ningú podíem imaginar que la seva hiperlaxitud articular la faria famosa al món sencer.
Des d’aquell moment la Joana, més pel desig de la mare que d’ella mateixa, es va bolcar en cos i ànima a la gimnàstica artística. Encara que els resultats, malgrat les llargues hores d’entrenament no arribaven, ella no defallia. Sembla que tenia un problema amb els salts i els girs, no hi havia manera. En canvi, amb els equilibris i la flexibilitat era una superdotada, ningú arribava al seu nivell. Els que millor executava eren el Penché i el Pont. La Joana es mantenia en aquella posició, com si res, durant minuts, hores si era menester. A més, mentre ella els realitzava per demostrar la seva acurada tècnica, feia sense desequilibrar-se, i amb l’únic òrgan del cos que li era permès moure, la boca, quelcom que li demanessin: recitar, cantar, xerrar, etc., i ella immòbil com una estàtua. Com rèiem tots! Quina habilitat! Tenia un do, malgrat que en aquells moments ningú de la colla encara no sabíem ben bé per què li podria servir.
Els anys van anar passant i un dia la Joana va desaparèixer de les nostres vides. Van dir que havia marxat a EEUU perquè li havien ofert un contracte per actuar —com a contorsionista— en diversos hotels de Las Vegas. «Igual l’han agafada pel seu do», vam pensar tots. Ningú va tornar a saber res d’ella fins que fa poc —deu anys després que s’esfumés— llegint el diari vaig trobar una entrevista a una tal Madame Penché que, amb una semblança total amb la Joana, la presentaven com la creadora del Sexgym. Segons sembla, el Penché oral i el Trisexpont són les seves especialitats. De veritat, ja ho dèiem a la colla: «la Joana té un do!». Ara, per fi, ja sabem del cert per què li va servir.