LA CADÈNCIA DEL DICTAT

Un relat de: Horatio
—Mamà, no vull tornar a treballar amb aquell...

—Mon chérie —la interromp— què dius?

—El que sents. Ja no puc més.

La mon chérie és la Juliette. Acaba de complir vint-i-cinc anys i en fa dos que treballa com a secretària particular de l’escriptor més famós del país: en Vincent Humbert. La mamà és Mme. Bernard, vídua.

—Una noia com tu que s’ha tret el títol de secretariat, i ara per una futilesa engegaràs a dida tota la teva carrera?

—Mamà, no és cap fotesa. Si se sap, seré una empestada. I ningú voldrà casar-se amb mi.

—Au, vinga, no siguis exagerada. Estem el 1840. Tot ha canviat molt, i més des que em vaig casar amb el teu pare. T’ho hauries de prendre com... un entrenament, això mateix —afirma convençuda.

—Un entrenament? De què? —diu la Juliette sorpresa.

—O potser millor, pren-t’ho com una formació —respon la mare—. Tant de bo jo l’hagués tingut, potser les coses haguessin anat diferents amb el teu pare. Quan em vaig casar amb ell no sabia ni on tenia...

—Mamà! —la talla— Quin fàstic! No segueixis. Ell és un pervertit.

—Pervertit? No siguis ximpleta! Com a molt una mica excèntric. Els artistes ho són tots.

—Excèntric! —crida la Juliette—. Quan arribo a casa seva, m’obre la porta la majordoma. M’acompanya fins a la biblioteca i sec a la meva cadira amb els quaderns i els llapis preparats per prendre nota. A un quart de nou en punt entra M. Humbert. Es planta davant meu i sense dir res, deixa caure el batí i completament nu, només amb mitjons i sabatilles, comença a dictar-me el següent capítol. I a mi, mamà, se’m fa molt difícil concentrar-me. Ho intento, però la vista se m’escapa cap al pengim-penjam que es mou al ritme del dictat. I quan es posa darrere meu per comprovar el que he copiat, amb aquells... penjolls a tocar de la meva galta enrojolada, m’agafa un...

—El que et deia —la talla Mme. Bernard—, un xic extravagant. Demà a l’hora en punt a casa seva. I sobretot —continua— ben atenta a la cadència del dictat, que de tot se n’aprèn.






Comentaris

  • artistes...[Ofensiu]
    marialluïsa | 16-03-2022 | Valoració: 10


    L'extravagància adherida a l'artista, com si tot els fos permès.
    Una bona mostra. Prou encertat.

  • Pengim-penjam[Ofensiu]
    desiderata | 02-03-2022 | Valoració: 10

    Molt bé, Horatio, de tot se n'aprèn, només cal posar-hi voluntat. També del pengim-penjam!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: