El Vigilant Nocturn

Quan en Boris, el vigilant nocturn, acompanyat de la seva companya Cati, va obrir el llum i entraren els dos en el laboratori —abans per precaució s’havien col·locat proteccions a les oïdes—, totes aquelles estranyes criatures que restaven tancades en grans gàbies van començar a xisclar a l’uníson sons intensament irritables i a moure’s de forma salvatge, empentant-se els uns als altres, amunt i avall de l’enreixat.
N’hi havia de totes les mides i colors. De moment per evitar que s’aparellessin —havien comprovat que eren sexualment molt actius— havien separat, mascles i femelles, en gàbies diferents.
—Què en faran d’aquests? —va preguntar a viva veu la Cati.
—Quan els hagin fet l’operació d’amansiment, els que la superin els vendran com animals domèstics i els que no, aniran a l’escorxador i en faran carn i embotits. A alguns dels nostres sembla que els hi agrada i molt —li va respondre en Boris, també a crits, sense deixar de vigilar que tot estès en ordre.
—Animals domèstics? Què saben fer? Tu has provat aquests embotits?
—Doncs no tinc ni idea del que saben fer, però déu-n'hi-do els que es venen, ara s’ha posat de moda entre la casta superior. Sobretot entre les fèmines, i...
—Interessant, molt interessant —el va interrompre la Cati, mentre s’acaronava la cabellera rossa i guaitava de gairell la gàbia dels mascles.
—I sí, una vegada —va continuar en Boris— vaig tastar la carn i em va semblar una mica estopenca, no fa pel meu paladar. Ara ja hauríem de sortir. Al final ens quedarem afònics de tant cridar.
La Cati va enfilar, a poc a poc, cap a la porta de sortida, darrere seu en Boris —el vigilant nocturn d’ulls verds que brillaven en la foscor i de llarga pelussera negra— mirava amb desig contingut el remenà sensual d’aquella nova companya.
Abans d’apagar el llum, es va girar cap a les gàbies i al mateix temps que es llepava els bigotis i ensenyava les dents de forma amenaçadora, va maullar: «estúpids humans».