sisè sentit.

Un relat de: Clara Garcia Collado

Em veus i em fas amb la mà que vingui: sorpresa m'acosto siglosament, sense saber què em diràs.
Això no m'ho esperava pas.
Em mires i em dius que t'has enamorat.
Que ara n'hi ha una altra, que impacient resta al teu costat.
Em dius que és de pell bruna, ulls foscos i mirada penetrant.
Que sovint quan aneu caminant, et fa sentir com un infant.
És el primer cop que estimes algú tant...
No tens paraules per expressar el que sens,
Podria dir-te que és com màgia que creix a cada instant,
Com una força que interiorment es va fen gran.
I em mires i em dius, que tot se't queda petit, que esteu units per un sisè sentit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer