Si em faltés...

Com un testament de vida. Com una cançó a viure... i una alenada a estimar. I dit això t'imagines quanta gent hi ha al món que viu condemnada a viure sense AMOR, senzillament perque els ha estat robat, o esclavitzades a viure sense Amor?

Salut i amor.
onatge

Quin poema més rexulo. I què n'és de cert el que diu. Si ens falta l'amor "apaga y vámonos", ja res no té sentit. Però és tan fàcil rebre amor...! Gairebé tan fàcil com donar-lo. Només cal obrir les mans, dibuixar un somriure a la cara i l'amor que pul·lula pel món se't posa al tou dels dits, et pessigolleixa i et fa riure.
És una fórmula infal·lible.
Molts petonets

Un poema que canta a la sensibilitat i a la tendresa, tot fent palès com és d´important sentir amor a la vida.

Felicitats!

Pilar

E diré que m'he sentit reflexada en cada paraula del poema que has escrit. M'encanta la metàfora, la cita resumeix tot el que algú que escriu és. L'he afegit als meus prefes ^^

Besets i abraçades,

Amira

Preciós poema aquest, molt teu, Núria, on queda prou clar que t'agraden la poesia, la vida... i els reptes!

Tu ja saps dibuixar rialles: ho dic perquè sé que ets capaç de fer-les néixer amb la teva voluntat i les teves paraules; també regales mirades i observes enfora de tu mateixa i acarones el que t'envolta. Saps escoltar, en silenci, aquell brogit que indica que hi ha vida endins; saps escriure poemes, transmetent emocions; saps acaronar mots i acompanyar-los.
Una persona que sap fer tot això sent amor per la vida i el que aquesta conté, no en tinc cap dubte.

T'envio una abraçada molt viva, per a què no et falti avui el meu afecte,
Unaquimera