Sheer Jade, l'olor del pa calent sortit del forn 70-90

70.- La Sheer va fer el cor fort i va trucar a en Jeroni per dir-li que havia de parlar amb ell personalment d'un assumpte molt important; no podia desaparèixer de cop i volta sense dir res malgrat que hi pogués haver algun perill per a ella en el contacte amb en Jeroni. Ell es va estranyar però hi va accedir sense fer més preguntes.
71.- La conversa va tenir lloc l'endemà, a casa del Jeroni, era dissabte al matí. En Josep la va deixar nerviós a la porta de la torreta entre mitgeres que tenia a la part alta de la ciutat i que tant esforços i esquinçades li havia costa d'aconseguir i de mantenir. Van creure que era millor que només pugés ella atès la naturalesa gelosa i possessiva d'en Jeroni tot i que entre ells no hi havia altra cosa que la relació entre mestre i alumna o entre director i ajudant de projecte.
72.- En Jeroni estava a punt de fer-se un fart de riure amb la història de la Sheer: "Tu has agafat por!" Treballes massa o és que potser aquest amic teu del grup de conills d'índies t'ha inflat el cap?" "Ja m'ha semblat que era un intrigant el noiet!" "O sigui que segons tu, una doctorant en Bioquímica que ja no és precisament una nena , ejem! Planteja hipòtesi amb poc fonament i se la creu sense sotmetre-la a la adequada contrastació?" " I a més amb implicacions paranormals que afecten al seu cap de projecte?"
73.- La Sheer tenia, ara, la sensació d'haver-se, com a mínim precipitat, en el seu diagnòstic portada per la por. "Aleshores, va dir el cap, si tu et tornes a fer la proba podria ser que el teu perfil tingués ja les marques que segons vosaltres indiquen necessàriament la presència d'una substància relacionada amb mi i generada pel propi cos de la persona, la qual acabarà matant-la?" Com a mínim si no és cert, m'hauràs de pagar un sopar d'aquells romàntics amb espelmes per haver-te salvat, sí salvat d'un ridícul espantós davant la comunitat científica que no pararà de riure fins al dia del judici final!
74.- No es podia ara fer enrera i posar obstacles a fer-se una proba aclaridora; armada de valor va acceptar el que proposava en Jeroni. La cosa s'estava complicant, en Josep l'esperava baix, ella havia de baixar amb el cap i dirigir-se al departament de l'hospital per fer les proves, es trobarien.
75.- L'encontre entre el noi i el cap va ser un xic virulent. En Jeroni es va referir a ell com el savi! "Tu també et pots fer la prova home, a veure si surt bé i palmes: un conill d'índies que palma per l'influx psicològic del cap del projecte: Vudú a l'a Universitat, i no entre col·legues!". En Josep no es va arrugar i li va dir,"anem-ho a veure-ho i desprès en parlem! " Bocamoll - va pensar!-.
76.- El laboratori del departament estava solitari en aquell moment, només hi era en Mel·lo a qui havien deixat a la caseta que hi tenia, el qual es va desesperar en veure'ls i va començar a fer bots ara cap a un, ara cap a l'altre i fins i tot cap al Jeroni.
77.- La Sheer li va dona la seva recompensa, no com a tal, sinó per mimar-lo una mica i el va tornar a dur a la seva caseta. De mala cara, el cap va deixar passar al Josep que va argumentar que ell també s'havia d'analitzar, tenia unes ganes boges que tot allò acabés, per corroborar un resultat fos el que fos!
78.- La Sheer es va posar a la màquina receptora que va examinar els efluvis de la seva pell, el seu espectre va quedar tot ell igual que amb anterioritat però en un grau superlatiu com si estigués sotmesa a un gran estrès, cosa que era certa. De totes maneres ni rastre de la hosteïna que el forense havia identificat després de quelcom que s'identificava amb en Jeroni. O si de cas les restes mínimes normals en tot ser humà.
79.- La cosa no pintava bé per la carrera de la Sheer que suava ara i semblava penedir-se de tot el que havien fet. En Josep perplex es va posar també a la màquina i es va deixar explorar sense que res de la substància aparegués en graus suficients, només petites restes insignificants a la pantalla del portàtil.
80.- En Jeroni satisfet amb els resultats va trucar a casa al seu col·lega Fortuño per parlar amb ell sobre aquest tema i acabar d'aclarir-lo. El forense li va repetir el que havia dit als nois i es va disculpar per no haver-lo trucat, assegurant que pensava fer-ho la setmana entrant; donava, efectivament alguna versemblança a la hipòtesi d'una interacció amb alguna persona o també amb l'administració externa del producte, la hosteïna, per part d'algun coneixedor del fet que hi ha substàncies que no s'investiguen en autòpsies perquè són normals en el cos i no figura en els protocols. Ell no creia que la cosa hagués de transcendir atès que podria arribar a orelles de la policia que hauria d'investigar malgrat ser una hipòtesi remota per les dificultats tècniques que comportava.
81.- Només aleshores en Jeroni va començar a prendre consciència de la dimensió d'aquell embolic que ell creia producte d'una relliscada o precipitació de principiant de la seva ajudant a qui ara considerava menys adequada -degut potser a les influències del conill d'índies, és a dir, en Josep -. La substància suposadament trobada havia estat identificada sense gaires dubtes i analitzada i se n'havia deduït perillositat! Fins i tot la possibilitat que allò tingués repercussions penals!
82.- En Mel·lo havia saltat a barana i s'afanyava, ara, a seguir nerviosament el cap que no se'l podia treure de sobre; no li agradaven massa els animals. La Sheer era visiblement afectada per l'aparent contradicció dels resultats; per una banda estava tranqui-la perquè no es trobaven efectes sobre ella o sobre el Josep però per altra comprovava que alguna cosa fallava.
83.- " És evident que ningú ja no portarà a la vida a les dues persones desaparegudes i endemés és difícil d'imaginar-se un assassinat per part d'algú. Abans d'avisar a la policia, si es que ho faig, convé esbrinar quelcom més el que pot haver succeït atès que jo mateix en puc sortir sospitós, ni que sigui remotament.", va dir en Jeroni.
84.- Aleshores es va dirigir cap a la Sheer i li va dir que el que calia en aquell moment era revisar punt per punt l'experiment realitzat i que volia que col·laboressin en el que els demanés. "Quines són, les característiques de la hosteïna i en quines circumstàncies exactes s'ha detectat?", va preguntar.
85.- La Sheer va resumir les explicacions ja avançades to indicant que si bé l'exploració proposada pel Jeroni havia fallat amb ells, les evidències que havien recollit de les mostres dels finats no presentaven dubtes aparents i que tenien com en el seu cas una marca prèvia relacionada sense cap mena de dubte amb en Jeroni a les quals seguia la hosteïna. Llavors va intervenir en Josep que s'havia fixat en la forma en que el Mel·lo havia rebut a en Jeroni i li va dir que provés de fer-se la prova ell mateix, podia ser que a la seva vegada hagués pogut estar en contacte amb el factor desencadenant si no era ell mateix com semblava, per la falta de resultats en els seus dos propis casos.
86.- "Jo crec que tot plegat ha de coincidir amb una situació excepcional, potser nosaltres no hem assolit un nivell de conflicte com era el cas del Genís ni hem tingut cap malaltia com la que ell va portar d'Àfrica.", va dir la Sheer.
87.- "Doncs bé, estic disposat a analitzar-me però només a efectes de descartar qualsevol dubte o hipòtesi",- va dir en Jeroni en part afectat per els darrers deduccions de la Sheer que desconeixia l'episodi de l'enfrontament amb la seva núvia -.
88.-El cap es va dirigir al congelador i va recollir les mostres dels dos morts i es va endur l'equipament receptor i el portàtil. En un brot de desconfiança i al mateix temps de nerviosisme els va deixar tancats momentàniament al laboratori mentre tornava a reflexionar sobre les conseqüències que es detectés un enverinament voluntari.
89.- Des del seu despatx va estar comprovant primer l'arxiu on havia quedat enregistrat l'anàlisi de les dues mostres i acte seguit presa ja d'una forta inseguretat va posar en marxa el sistema per procedir a efectuar-ne de nou l'anàlisi; els resultats van repetir-se: un inusual compost identificat ja pel forense hi figurava en ambdós casos. Una espècie de hormona cadaverina plantificada allà al mig!, amb la corresponent etiqueta identificativa: hosteïna, adjuntada per la eficient Sheer, després, de quelcom que segons ella podia atribuir-se o s'identificava amb la seva persona.
90.-Mentre repassava mentalment totes les dades que s'havien anat donant al respecte va retornar sobre la coincidència en una baixa forma moral dels dos morts i en els sospitosos alegrois del Mel·lo. Va procedir llavors a fer-se el seu anàlisi, tal com havia quedat, però no només a efectes de descartar qualsevol hipòtesi estranya sinó ja amb un evident interès per conèixer el resultat. Si hi havia algú que havia assassinat sense cap motiu especial perquè no podia ser ell la propera víctima?