S'ha fet tard

La tarda perd les hores
entre els nostres llavis.
La teva llengua travessa
les nou del vespre
i m'agafes fort
contra el teu pit.
-Els segons seran el primer,
els minuts seran el segon,
tot acabarà
devorat per les nostres ganes
d'acabar amb tot el que
pugui acabar amb nosaltres.-
La poesia assaja els seus versos
sobre la teva pell.
-Em sembla que t'he tocat una metàfora.-
Em poses la mà
sobre el teu sexe
i gemegues tots els versos.
-Dius que la lluna se't desfà
entre les cames?-
Abans que pugui comprovar-ho
m'agafes la mà
i silencies tots els crits
d'un petó.
-El plaer fa de la paraula muda,
l'eternitat.-
Allí enmig de tots els silencis
un tic-tac ja anunciava
l'hora de marxar.
-S'ha fet tard.-