S'ha acabat el color negre

De vegades va bé escriure les coses perquè no s’oblidin mai més, ja sabem la història, a més d’un li han demanat un dèbit perquè no es van apuntar en el moment que havia fet el pagament i ell no li va donar importància, si heu conegut comptables, ho tenen claríssim perquè no es fien ni del seu esperit.

Hi ha una tècnica que és la de queixar-se que l’altra persona és exigent i dir que bé, si la persona li és tan exigent, doncs li sap greu però no podrà ajustar-se a les circumstàncies. Això pot passar un cop i pot ser que efectivament algú siguem extraordinàriament exigents, i que ens passem de la ratlla però quan això passa et queda un regust, a m’he passat, però també hi ha una altra vessant que és la prendre confiança personal i adonar-se i veure quan algú amb la història que ets molt exigent, ja s’ha passat de la ratlla i de totes les ratlles possibles, això es diu: presa de pèl, així, amb totes les lletres. És aquell dia que les disculpes et sonen aigualides, aquell dia que pots contrastar i veure que quan algú s’equivoca està dolgut i que quan algú passa de tot, només es queixa i fa el numeret esperant que no li recaigui massa la responsabilitat. Prou! Com el conte de la Ventafocs, cada cop que una dona diu prou, apareix la fada Basta, doncs bé, la hi tinc ja aquí de fa dies al meu costat. S’ha acabat i ja era hora, sé que tothom estem satisfet dels finals, jo que m’he adonat i el mentider que no es que li costés massa mentir però mira així podrà rebolcar-se en la seva mentida a gust, déu li desitgi unes bones vesprades embolcallat de mentides fins a les celles.