Set Jota (de 2005)

(No puc dormir.
...
Demà no m'aguantaré.
...
Hòstia, ja són les 4.
...
L'infern a la terra. Pobra gent. Encara sort que no hi conec ningú entre els morts ni els ferits. Més de cinquanta víctimes! Em podia haver passat a mi aquelles setmanes que vaig ser a Londres. Pujava al metro, a l'autobús, al tren...
...
Quin mal de cap. Quin dia m'espera!
...
Ja sona aquest malparit? Ja són les 7! Merda, merda! Quin mal de cap!)


(Vaig molt de tard. Són més de les 12 i encara estic sopant. I si vaig a dormir de seguida em trobaré massa tip i dormiré malament. Hi ha més de trenta víctimes i diuen que encara n'hi pot haver més. Quina merda! Violència amb violència. La història de mai no acabar! Crist, Ghandi, la Mare Teresa de Calcuta, Luther King... no poden res contra Hitler, Bush, l'ETA, Putin, Al-Qaida. Ni contra tots aquests petits dictadors violents que, dia a dia, anem omplint les cases, els carrers, les feines. Quanta gent seria igual o més terrible que Mussolini, Franco, Sharon o Stalin si tinguessin una mica de poder! La corrupció és quotidiana tot i que la critiquem entre els polítics, traïm els familiars, abusem dels que anomenem amics, robem els clients... Que bons que són aquests bunyols, hmm!)


(M'ho he passat bé a la classe d'anglès! Cada vegada hi estic millor. Llàstima que hi vaig tant tard. Aquella mosseta està cada vegada més bona. Fa gràcia com intenta parlar l'anglès. I com se'n riu d'ella mateixa quan s'equivoca. La mirada que m'ha llençat! La meva experiència sexual més forta en els últims mesos, almenys en companyia. Però em sembla que deu estar casada, pels anells més que res. De fet, totes estan casades o, per a mi, com si ho estessin. Que en fa de temps que no lligo! Entre que moltes no m'agraden i que les que m'agraden estan col·locades! Quin mal efecte que em fa aquest. Travesso a l'altra banda del carrer. Sóc un poruc. Potser a ell li faig por jo! Qui sap com a anat allò de Londres? Quasi segur que ha estat el terrorisme islàmic, una altra vegada. Posaré la tele, en arribar a casa, a veure què diuen. Segur que fan programació especial, amb debats des de l'estudi i tot això. Ja ens hi anem acostumant: les eleccions cada tant temps, els atemptats dels radicals islàmics... Allà a Anglaterra no ha dit el govern que fos l'IRA, com aquí va passar l'11-M amb l'ETA. Almenys en això el Blair no ha fet el ridícul com el seu amic Aznar! Terrorisme islàmic, quin concepte més injust, més eurocèntric. De l'ETA o l'IRA no se n'ha dit mai "terrorisme catòlic" o "terrorisme jueu" el que practica Israel o "terrorisme ortodox" el que fa Rússia a Txetxènia. Quina calor que fa! Posaré l'aire condicionat només entrar al pis. Demà miraré d'acostar-me a la Lia al curs intensiu d'anglès.)


- Yes, of course I think so. Violence is a great problem.
- Well, Jaume, not a "great" problem, I suppose you mean a "big" problem.
- A big problem, yes.
(Clar, "a great problem" deu voler dir gran en sentit positiu. I per què riu tant la Lia ara. Se li intueixen uns pits ben macos des d'aquí. "A nice breast". Massa lluny de mi per això.
- Miss Jones, it's not sure who were the authors of this act of terrorism at London?
- "In" London, Lia, "in London". What do you think, Juanjo?
- Just more security, more police, more army, more prisons. Just that is the solution. These muslims are crazy!
(I la Lia fa que sí amb el cap! Vaja, aquesta també. Ara resulta que els musulmans són bojos segons aquest galifardeu. Doncs mira que en conec més d'un i més de dos que són més intel·ligents i educats que el Juanjo aquest. I no tan guapos com ell, quina enveja! Cony, ara la Lia li torna a somriure. I jo aquí darrera! He de mirar de dir alguna cosa ben interessant perquè em regali el seu esguard, però què?)


(Hòstia, ja torno a arribar tard a la classe d'anglès. Segur que ja han començat. Sempre em passa igual. Tinc temps de sobres, m'encanto i arribo tard. No falla. I l'altra gent, puntualitat anglesa a Mataró! A més arribaré ben suat. A veure si n'aprenc i demà arribo a l'hora tot passejant tranquil·lament. Si demà vinc, perquè és pesat això de venir cada dia. I amb aquesta xafogor! Em sap greu ara que ja he pagat. Qui em manava a mi, a aquestes alçades, apuntar-me a un intensiu d'anglès? Per què el vull jo l'anglès? És cert que la Jones ho fa molt bé i és molt agradable, però no m'hi sento de gust amb aquella gent. Sembla que tots en saben molt. Es veu gent molt "pija". Jo hi desentono. Es veu que un ha estat a Anglaterra, l'altre als Estats Units. Segur que algú dirà que ha estudiat a Austràlia! La Lia fa cara de ser de bona família. A veure si avui puc seure ben a prop d'ella. Quina olor deu fer? Mira la gent, van tots ben tranquils, com sempre. No els ha tocat a ells! Ni a les cares no se'ls reconeix la preocupació, el disgust, la tristor. Als atemptats de Madrid era diferent: la gent es veia més afectada. I per l'onze de setembre també. Va ser molt espectacular allò de les torres bessones. Fa estona que no escolto les notícies. Qui sap si hi ha hagut gaires morts. Espero que no.)


- Adéu, Roser, fins demà.
- Adéu, Jaume, passa-t'ho bé.
- Sí, ja pots comptar. Vaig a la classe d'anglès. Fins a les 9 no hi he de ser, aniré tot xino-xano.
- El saber no ocupa lloc.
- No, però ocupa temps. I després de tot el dia aquí a la botiga, és una mica pal ficar-me a la classe! Cuida't.
- Déu.
(Quina caiguda d'ulls! Em sembla que en aquesta li agrado. Em mira d'una manera! Però no gosa acostar-se. Segur que pensa que sóc poc llançat. Si m'agradés, ja ho veuria li m'hi llançaria. Però no és gens del meu gust. Em faria mania fins fer-li un petó a la boca i ja no dic al...


- És clar, senyora. Ja ho sap que sí. Sempre li hem tingut de seguida. Mai no l'hem fet esperar. Demà a les 10 sens falta.
- Això ho dius tu, Jaume. Més d'una vegada m'heu tingut aquí com una tòtila perquè que si el viatjant, que si el proveïdor... Bé, ja vindré demà. Us n'heu assabentat d'això de Londres? Quina llàstima! No sé pas on anirem a parar!
- Sí, sap molt greu. Quan no és aquí és allà.
- Aquesta gent no respecten res, no estimen la vida. Només la mort, el mal.
- Què hi farem! Quedem així, eh, demà al matí ja li tindrem.
(Aquesta gent, aquesta gent... i quina gent respecta la vida? ni els blancs ni els negres ni els grocs! ni ara ni abans ni, per desgràcia, en el futur. Aquesta també, més valdria que practiqués amb l'exemple. Segur que és de les que és a favor de la cadena perpètua i de la pena de mort. De castrar els violadors. De cremar els piròmans!)


(Cony, es veu que això de Londres ha sigut gros! Tenen la tele molt alta. Diuen que hi ha hagut morts. Però no quants. Al metro i a l'autobús. Aquesta amanida de pollastre no és pas com la de sempre. Ecs! Està com... no sé, tèbia. I el pollastre, cru. Si fos com avui no la demanaria pas mai. Que alta que tenen la tele. Quin soroll de sirenes. A veure si a la botiga la Roser té més detalls. Segur que ha estat el terrorisme islàmic.)


- Ara ho faig, Roser. No pateixis. Aquest matí està molt tranquil això.
- Gràcies, Jaume, ets un sol!
- He, he.
(Quin mal de cap! M'estic adormint. Si cada dia fos com avui, no podríem pas tirar endavant. No n'hem fet ni per pipes!)


(Quin mal de cap! Vaig anar a dormir massa tard, anit. Però va estar bé el sopar. Què bèstia la Virgínia! Quines ganes de riure que tenia! I com l'encomana! Tots semblàvem estar bé, un grup ben heterogeni. Només en parlar del racisme va semblar que la cosa es tensava una mica. Tohom comença igual: "Jo no és que sigui racista, però..." Els hem de repetir més aquests sopars. Em va fer gràcia l'enquesta que vàrem improvisar a taula: qui està trist perquè Madrid no serà la seu dels Jocs? Ningú! La majoria estaven satisfets, per diferents motius. A algú li era igual. Jo havia llegit, ahir mateix, un article en què es deia que no hi ha cap català que s'alegraria si, al final, Madrid no guanyava. Si es descuiden! Deu ser que no és políticament correcte manifestar-s'hi en contra. Vaig sentir que potser s'ha castigat Madrid per haver retirat les tropes d'Iraq. Potser sí. Llavors hi ha els que diuen que política i olimpisme no tenen res a veure. Londres ha tingut sort i tornarà a celebrar uns jocs. Mira, no em sap cap greu. Hòstia, quin mal de cap. Em prenc, de seguida, una aspirina.)