Sentiments senzills que complicam

Estimar és una paraula massa curta per un sentiment tan gran. Tan gran, tan proper i alhora tan distant. Què és estimar? Per què ho complicam tant?

T'estim, t'estim molt i no vull que siguis per a mi, no vull convertir-te en una propietat, et mereixes més que això. No vull que canviïs per jo, ni que intentis ser allò que jo esper, per què saps? Tu no has de ser de cap manera, a mi m'agrada així com ets. I ningú està fet a mida per ningú, no som peces d'un trencaclosques que ens haguem d'anar completant. Jo simplement t’estim i avui vull compartir amb tu cada rialla, cada mirada. Però no sóc teva, ni tu ets meu; jo no vull que siguis una part de jo, el que vull és que caminis al meu costat, que somriguis al meu costat. M’encisa el teu aroma i les teves mirades m’embriaguen, i sols de pensar amb tu, les meves galtes es tornen rosades. Tal vegada és cert que alguns dies no m'imagin la meva vida sense tu, però sé que existeix, el món és massa gran i estimar mai vol dir estar lligat.
T'estim, t'estim molt, però has de sabre que estimar no és posseir, que estimar no és convertir-nos en un. Tu i jo, som i serem dos, i es tracta d'estar a gust, de estar junts per plaer, i quan això s’acabi, si és que s’acaba mai, cadascú podrà refer la seva vida. Estimarem altres persones. L'amor no és sempre igual, perquè no sempre estimam a la mateixa persona, l'amor no s'acaba en una persona. I saps? A mi em fa feliç haver-te estimat tal com ho he fet aquest temps, i no estimaré a ningú igual, no més o menys, millor o pitjor, sinó diferent. En l’amor no ens lliguem amb una corda, no vivim obligats a estar amb l’altre. I és que l’amor és confiança, conèixer-nos i sabre que sempre pots comptar amb l’altre. I és que l’amor és llibertat, encara que de tant en quan se'ns oblidi...